El capità Bartolomé de la Guàrdia Civil, que va ser denunciat per Saïda Saddouki, diu ara que es querellarà contra ella per calúmnies. Segons la versió de l'oficial, l'incident es registrà perquè la traductora feia i volia fer servir el català com a llengua de relació i de treball al quarter, però nega que li digués «mora catalanista». El felicitam i esperam que la seva denúncia prosperi. Res millor que posar-se davant un jutge i realitzar un acarament en què es valori la convicció dels antagonistes. Però, i mentrestant, no tenim per què dubtar de Saïda. La seva versió, a cara alta, és coherent i està feta amb el cap fred, de qui espera més d'una setmana per revelar l'incident. A més, la jove no té res a guanyar amb la denúncia, ans el contrari, pot perdre la feina de traductora en els organismes oficials i complicar-se el permís de residència.
Tanmateix, el problema de fons continua sent el que era: una autoritat no pot menysprear algú per emprar un determinat idioma. La investigació interna de la Guàrdia Civil ha de ser seriosa i se n'han de comunicar els resultats. És clar que si el Govern espanyol obligàs tots els agents de les forces i cossos de seguretat a conèixer la llengua pròpia res no passaria. Però, i davant aquesta anomalia de la funció pública, els catalanoparlants anam acumulant evidències que massa sovint resulta estèril apel·lar al marc legal perquè ens entenguin o, el que és el mateix, que es respectin els drets.
Encara és l'hora, per cert, que el Cos de la Guàrdia Civil informi la ciutadania que farà tot el possible per aclarir l'incident i que, evidentment, atén i atendrà qualsevol comunicació en català. És una ximpleria, el que deim, però no s'ha fet. I el gest ajudaria a prevenir episodis semblants.
