Joan Lladonet

Qui té por d'un referèndum?

Joan Lladonet03/09/07 0:00

Les declaracions de Josep Lluís Carod-Rovira han organitzat un bon cacau entre el poble, la classe política, la periodística i la tertuliana de ràdios i televisions. N'hem sentides i llegides per a tots els gusts. Moltes persones contestaven afirmativament la pregunta sobre si estaven d'acord que s'havia de convocar un referèndum per a la independència el 2014, ja que sempre superaven el 80% (d'acord que només devia votar una minoria molt escollida i que la majoria restava silenciosa); mentrestant, els tertulians de torn cercaven trobar ossos en el lleu: que si els polítics no han de mostrar els trumfos, sempre s'han de reservar les sorpreses, perquè quan aquestes deixen de ser-ho, els enemics ja s'han preparat per defensar-se; que si els catalans sempre han fet el millor; que la transició es va poder fer gràcies al centredreta i a l'esquerra catalana; que si aquestes declaracions són per qüestions internes d'Esquerra, per veure qui comanda a can Ribot; que si volia aprofitar la celebració del 300è aniversari de la derrota catalana de 1714; que si l'aniversari hauria de ser el 1707 o el 1715; que si no tenia dret a fer-ho des del Govern; que si ja està bé com estam; que si ens mereixem tot el que ens passa. Alguns acudits graciosos eren contestats per unes riallades de la resta d'assistents; en definitiva, por de reconèixer una dominació acceptada, ja que demanar que el poble expressi la seva lliure voluntat a través d'un referèndum, i més quan el fet de demanar si es vol accedir a la sobirania i deixar la dependència d'Espanya que no ens vol, hauria d'entrar en la planificació normal del país català, però es veu que la submissió i el sotmetiment d'un país a un altre deixen empremtes profundes en l'inconscient dels seus ciutadans.

Els exemples que han produït aquesta por provocada pels colonitzadors (encara que hi hagi colonitzats que siguin incapaços d'admetre-ho) es produeixen cada dia, encara que emergeixin de tard en tard en els diaris com el cas de la Guàrdia Civil, si ha ocorregut de la manera que s'ha contat: l'agent de porta envesteix una traductora de berber i àrab dient que no li parli en català, que li parli en cristià, que no parli rar i que fins que no parli en castellà no passarà; més tard, un capità diu a la mateixa persona que li pareix vergonyós que essent d'un altre país parli un idioma que no existeix i que uns quants s'han inventat, té la intenció d'insultar-la dient-li mora catalanista i que el català és el que més odien, especialment els que l'usen; repetesc, si aquest fet ha passat així, vol dir que això entra dins la seva formació habitual, que aquesta conducta, manera de ser i pensar és apresa i qualcú l'ensenya. Si això no mereix l'obertura d'expedient, suspensió de feina i destitució automàtica d'aquestes persones dels càrrecs que ocupen en aquesta Comunitat, en la qual el català és idioma oficial, és que aquí no hi ha ni ordre ni concert ni existeix la justícia, i només impera el domini dels colonitzadors. Que hagi de sortir un president d'una associació empresarial atacant el fet que es vulgui aplicar la Llei i instigar cap a la seva desobediència o cap a la desvalorització del Govern que la vol aplicar, que un «diari?» de lliure circulació per aquesta terra faci una enquesta per veure si s'ha de desobeir la Llei o no, això són característiques bàsiques d'un lloc on n'hi ha de molt poderosos que volen impedir que es puguin exercir els drets elementals dels ciutadans d'aquest país, perquè tenen por del que aquests puguin decidir si se senten lliures.

Això m'ha fet pensar en una entrevista feta als pares de Madeleine, la nina anglesa desapareguda a Portugal, en la qual la mare de la nina afirmava que era molt fàcil passar la frontera inexistent entre Espanya i Portugal, que era el mateix que ocorre entre Escòcia i Anglaterra. Això em va fer pensar en la impossibilitat existent que un espanyol es refereixi a la frontera entre Catalunya o Països Catalans i Espanya. La revolució industrial va començar a Anglaterra i va arribar a Espanya quasi dos segles tard, esperem que el referèndum pugui arribar el 2014 o abans.