Xirinacs

31/08/07 0:00

Sr. director:
Li agrairé la publicació d'aquesta carta.
No sóc un biògraf de Xirinacs. Només vull dir que ell i jo vam coincidir en els dos primers cursos de Filosofia a la Universitat de Barcelona (devers 1990-92).Durant aquests dos cursos el vaig conèixer personalment i vam participar en una assemblea unitària per a l'autodeterminació. Sé que en la dècada dels 90 va obtenir la llicenciatura en Filosofia i, després, s'hi va doctorar per la UB. Abans havia estat capellà i senador. També em pareix que a la darreria de sa vida va tenir una salut precària. També vull dir que estic totalment en contra del fet que proclamés que era amic d'ETA; això és un fet antidemocràtic i una falta de respecte per a les víctimes d'aquest terrorisme.

La intenció d'aquesta carta és fer una contesta a un article d'Eduardo Jordá publicat al Diario de Mallorca (18/08/2007). L'esmentat escriptor el tracta com una persona «ex-ser racional» i amb una personalitat trastornada a la manera d'un personatge de ficció com el Quixot. A més, escriu que es va sacrificar per una «causa abstracta» com «Catalunya, o la Amazonia, o la lucha contra el cambio climático». Cal corregir-lo en aquest aspecte: Catalunya, com a territori, és una cosa totalment concreta i, entesa com a població, és un col·lectiu de persones concretes. I cal lamentar el darrer paràgraf: Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), a més de ser un independentista català, un lluitador antifranquista i un defensor de l'amnistia dels presos polítics, va ser un pacifista declarat. No hauria estat mai un terrorista extremista que, en lloc de suïcidar-se tot sol, «se habría metido en un camión cargado de dinamita para hacerse volar por los aires en un mercado de Irak».

Pere Ignasi Bagur
Calafat. Menorca.