Un disbarat de la reforma de l'Estatut balear que s'aprovà enguany a les Corts espanyoles és l'article 35 que fa referència a les «modalitats» de la llengua pròpia de les Balears. No té cap sentit que la norma reculli que «les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d'estudi i de protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua». Els ponents del l'Estatut i el dit «comitè de savis» que donaren passada a aquest redactat es cobriren de glòria. Si haguessin consultat el Departament de Filologia Catalana de la UIB â"que segons l'article 36 del mateix Estatut és «la institució oficial consultiva per tot aquell que es referefix a la llengua catalana»â" els haurien dit que les «modalitats» no necessiten cap reconeixement i menys legal, en no ser que a través seu es volgués diferenciar la llengua. La mateixa resposta haurien obtingut del departament de Filologia de qualsevol universitat mitjanament seriosa. Les «particularitats» de la llengua catalana que s'empren a les Balears es troben recollides al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i, les que no, són a l'Alcover-Moll, i són totes elles objecte d'estudi a la UIB. De la resta, Ferdinand de Saussure ja exposà a principi del segle XX la diferència entre llengua i parla, una matèria que s'estudia en el batxillerat i que algun polític i algun «savi» haurien de revisar.
El tema de les «modalitats» es tornà a posar ahir sobre la taula quan el director general d'IB3, Antoni Martorell, i el president de l'OCB, Jaume Mateu, explicaren que la programació es farà en llengua catalana estàndard i amb el vocabulari més emprat aquí, i no en les varietats dialectals que puguin parlar els presentadors. Però és que no pot ser d'una altra manera: fins i tot els informatius d'IB3 de l'etapa del PP hagueren d'emprar aquesta fórmula, perquè una altra cosa hauria estat ridícula i irrisòria. Llàstima que encara s'hagi de parlar d'això, i a sobre per culpa de l'Estatut.
