El cap de setmana passat l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, després de mesos de no avançar en les negociacions sobre la creacio d'una zona de lliure canvi, va dir que havia començat a veure la llum. El projecte d'unió econòmica asiàtica, com el projecte de la Unió Africana, està modelat sobre la Unió Europea, que després de cinquanta anys ja inspira tanta confiança que la volen copiar. Ara bé, les còpies no poden esperar cinquanta anys, ja que han de ser el remei per a problemes molt immediats. En el cas del projecte d'ASEAN, la creació d'un bloc de lliure canvi serà la manera d'evitar que els països més petits de la regió siguin engolits del tot per les economies monstruoses de l'Índia i de la Xina. Es tem que si no s'arriba a un consens sobre l'alliberació del comerç, tots els estats més limitats no podran competir amb els grossos i acabaran per haver de tancar fàbriques i cercar-se la vida de les sobres de les grans potències de la zona. En principi volen tenir una Unió Asiàtica en marxa d'aquí a vuit anys, el 2015.
De moment es negocia amb el Japó, i llavors es passara a Korea del Sud, que haurà de tancar un acord l'any que ve. Després serà el torn d'Austràlia i Nova Zelanda per incorporar-se, i el 2010 el grup s'asseurà amb els indis i els xinesos per deixar-ho tot enllestit. Ara bé, el problema major sembla que no serà negociar el detalls, sinó trobar el temps, recursos i experts a bastament per crear les lleis i els sistemes d'aplicació necessaris perquè la zona de lliure canvi funcioni correctament. Els estats d'ASEAN que impulsen la iniciativa són dels més petits, contràriament al que va passar a Europa, on els més avançats i els més poblats varen ser impulsors del nou règim comercial i monetari, però en el cas d'Àsia són aquests, els més petits, els més interessats, per no dir els únics interessats, perquè això funcioni.
