Brama el cel avui, dilluns de sant Bartomeu. Era un bramar anunciat al llarg de la setmana, però jo sospit que el mal temps ha comparegut per altres motius. Tenc un amic, bon mariner, que en sap molt d'això d'interpretar les isòbares i d'un cop d'ull llegeix les intencions del vent; tenim sud, voltarem cap al nord i trobarem recer, cap problema, estarem bé i ja està, així de senzill és si l'escoltes, i a més l'endevina. Si no hi ha recer, canvia el rumb per tal que aquest sud ens vingui de popa, així el mal averany es converteix en un aliat. Aquest amic avui no hi és, és a punt de partir de viatge, de fet ara deu estar repassant els pronòstics meteorològics. Em sent un pèl traït, ho he de dir, sense rancúnia, això sí. Fa dos mesos, mentre navegàvem per les illes corses i sardes em va dir: quan et jubilis agafarem un veler i partirem mig any o un any sencer pel món, sense presses. M'esperaràs?, vaig contestar-li i em va dir que sí, que tampoc no n'hi havia cap de problema. No sé com s'ho fa, té una habilitat per veure la part positiva de les coses que es mereixeria que es programés un postgrau universitari en aquesta matèria i que ell el dirigís. En té una altra d'especialitat en la qual és un autèntic expert i és aquesta de l'amistat, és un mestre d'amics, imparteix doctrina, n'ensenya. Aquells que hagueu tengut l'oportunitat de conèixer-lo em donareu la raó, no en tenc cap dubte. No crec que pugui haver-hi ningú al món que no s'hagi sentit enganxat, seduït diria jo, pel seu sentit de l'amistat i per la seva generositat. És clar, a més de bon mariner és pescador i deu ser per això mateix que té una gran habilitat a l'hora de llançar les xarxes. L'interès, al capdavall, no és emperò aconseguir una peça i aprofitar-se'n, ans al contrari, el seu interès és de compartir moments, felicitat, al cap i a la fi.

Tanmateix, aquest amic meu no només és un home de la mar. S'hi guanya les sopes, sí, però té altres inquietuds més terrenals, per així dir-ho. Li agrada el cinema, per exemple, i se n'entén, sap interpretar plans, enfocaments i escenes i és capaç de fer-te'n una dissertació explicativa que et fa boca per voler veure aquella pel·lícula. He compartit amb ell i d'altres amics corals la visió d'autèntics clàssics i record els seus comentaris rigorosos fruit de l'observació i de l'estudi. Comentaris sobre el misteri que transmet Laura, obra mestra de Preminger, sobre les conseqüències de la passió a un dels millors Wilder, Perdición, o la revisió exhaustiva de la darrera escena d'Scarface. Rigor però també humor, perquè sempre al final, en qualsevol context incorpora el comentari transgressor amb un punt de desvergonyiment sa per provocar la rialla, perquè sap que la rialla és el combustible de la vida.

Amb aquest amic n'he après molt, de tot el que he parlat fins aquí i he compartit, en distints contextos i escenaris, moments impossibles de repetir. Junts hem repassat cada pam de la costa nord, del litoral menorquí i hem descobert el port de l'Alguer. Allà, ulls clucs, hem olorat la salabror mediterrània, la mateixa que hi llegaren avantpassats llunyans. Ara, em vénen al cap els versos de Rafel Sari, poeta alguerès, que he reproduït a l'inici d'aquest escrit. Precisament, em vénen ara al cap quan així, de manera sobtada, per sorpresa, sense avisar i amb tot el dol al cor en Xavier Mayol, el gran dels Capapuig, l'amic, mestre i president d'amics, parteix. L'enyor no permetrà l'oblit. Aquesta vegada no hi ha rialla, s'ha fet el silenci.

Miquel Pasqual, articulista.