Biel Florit

La monja Titiu, així plora, així riu

Biel Florit26/08/07 0:00

Aquesta dita d'aquí dalt no és sineuera, que en quedi constància. Segons els meus discutibles dots d'observació, és genuïnament palmesana, llonguet, metropolitana. Mai l'havia sentida a dir pel Pla d'Enmig, i mirau que som caçador caparrut jo, per aquests reguinyols del parlar nostre. Va ser a l'autobús 30, aquella benedicció dels déus pels veïnats del Coll d'en Rabassa, que no s'hauria de morir mai el que el posà en funcionament, la setmana passada la vaig escoltar a una senyora asseguda davant jo, quan ho deia a una altra que li havia comentat que no sabia què tenia, estava destrempada, tant engreixava uns quilos, com els s'amagria... I li enflocà la magistral, definitòria recepta verbal. I els tres haguérem de riure. Em quedà perfectament clar el seu exacte significat: es diu de les persones o circumstàncies de les quals és evident i notòria la seva inestabilitat, ara blanc, suara negre, segons puntual conveniència o estat de l'humor. Vaig treure el llapis i, dissimulant amb el diari que portava, vaig prendre nota a l'aviada, perquè, fills, si no ho faig així, bona nit si et colgues, en arribar a casa ja m'ha fugit el conill.

Allò primer que se m'acudí després, a la meva cova amb ventilador i eines d'escriure, va ser que, aquesta fórmula magistral de la parla, era ben aplicable al posat públic per una banda i íntim després, d'uns senyors i senyores de dretes en actiu, amb els quals hi practic una amistat que, per sincera i despullada de cap tipus d'interès que no sigui el de practicar-la, s'ha reafirmat amb els anys, malgrat que en alguna ocasió compareguin temes de conversa que alcen bòfega. La confiança i l'experiència fan que la cosa no prengui mal de demés en cap ocasió. També la intel·ligència, vull suposar. La seva caparrudesa a insistir vegada i altra que han guanyat les eleccions després d'haver-les perdudes, n'és un bell exemple, d'això de la monja Titiu... Allò que hem guanyat a les urnes, ens ho han robat als despatxos, repeteixen entre rosegades de claus. I ja els pots repetir que aquells que els han donat passaport des dels despatxos, també SÓN gent VOTADA, que no torcen la idea, no hi poden donar passada. Tenen un mal peeerdre...!

També l'altre dia, dos d'ells se'n despatxaven amb pestes cernudes contra el desaparegut i immens ínclit senyor don Jaume Matas i Palou. Se'n desfeien com una tempesta de segona quinzena d'agost: llamps i trons i qualque calabruixada forta. Potser el més radical d'esquerres i el més ressentit (veis, aquest qualificatiu: «ressentit» és el que sempre aquests mateixos em solen envergar a mi, quan el broll semàntic els fa fallida) no hauria sabut triar qualificatius més agres i destrempats contra l'expresident. Quina passada de ca extern que li donaren...! De traïdor als seus (ells), per amunt. O per avall, segons t'ho miris. I jo: que això no s'avé gens ni mica a allò que fa uns dies diguéreu a tal periodista, de si les llibertats individuals, de si el cop massa fort, pobre home, deixau-lo tranquil... I la volta en redó de l'oració: els interessos de partit, Biel... I jo: Ah, acabem, això és la monja Titiu...! Què? Què és això de la monja aquesta...? Redéu, Biel, que no hi ha qui t'entengui, qualque pic...