cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Postal de Prada

«Cal no abandonar ni la tasca ni l'esperança», aquesta fou la frase que més m'afectà, dimecres passat, a l'homenatge a Pompeu Fabra. La pronuncià el mestre quan no hi havia més que desmoralització dins l'exili català. La recordà Jordi Mir, el representant d'Òmnium Cultural en aquell acte, que cada any organitza la Universitat Catalana d'Estiu. Per part de Mallorca hi parlà el nostre vicerector Nicolau Dols: alabà els pobles que, com a la Grècia clàssica, reten homenatges als seus gramàtics. Kavafis (»A la tomba de Lísies, el gramàtic») li serví d'inspiració. La UCE és això: qualsevol acte lateral, ni esmentat al programa oficial, pot arribar a esdeveniment inoblidable. Miquel Calçada (Mikimoto), amb els ulls que li guspirejaven, ho podria testificar. I, després de l'emoció, la gresca nocturna: La Vella Dixieland, dimecres; Maria del Mar Bonet, dijous; l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, divendres. Abans, dissabte, Biel Majoral, capítol a part amb les Cançons Republicanes de Pere Capellà: la denúncia convincent més enllà de músiques i romanços. Però res d'això no tendria sentit sense els alumnes. Adolescents i octogenaris, junts, escolten, prenen apunts i aplaudeixen els professors cada dia, cada hora. Prada: la major concentració d'intel·lectuals d'alt nivell per metre quadrat, així ha definit les trobades anuals algú que sabia què deia. Els joves, el futur del país, són els qui més aprofiten el temps. Ni quan dormen, el perden, de tan escàs que va. La consellera insular de Joventut i Igualtat, Josefina Ramis, ha volgut venir a felicitar-los per la tasca feta. De classes, n'hem tingudes de tots els temes. L'obligada celebració del tercer centenari de la derrota d'Almansa ha estat el motiu estrella. Els menorquins, amb Agustí Jansà al davant, han treballat molt el canvi climàtic, i la nostra Universitat ha duit el pes, com sempre, dels cursos de Llengua, Literatura i Sociolingüística. El record de la nostra història comuna ha estat present en la visita al Palau dels Reis de Mallorca, de Perpinyà; Gabriel Ensenyat ha pres les messions de fer-nos de guia erudit. Ha recordat els temps en què érem lliures i sobirans. Llibertat! és el lema del cartell que enguany és un homenatge a Fontseré, el cartellista de la guerra del 36. Llibertat en tots els aspectes és l'essència de la Universitat Catalana d'Estiu.

I, finalment, les autoritats que, quan el seu discurs és sincer, són benvingudes: Montserrat Casas, la rectora, a la inauguració, i Francina Armengol, la presidenta, a la darrera taula rodona amb Pasqual Maragall. Francina és eloqüent, jove, il·lustrada, intel·ligent, però a Prada ha mostrat una qualitat per a mi més important: estima la llengua, la pàtria. Benvinguda. I llarga vida al seu discurs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.