El senyor ministre de Salut pública sap bé que a causa de la bona alimentació i a la medicina la tuberculosi está eradicada dins la nostra societat. Però segur que també sap que els joves que abans matava la tuberculosi ara els maten les motos i els cotxes. És una sagnia de vida jove. Setmanes enrere vaig llegir amb estupor que ara els suïcidis juvenils s'acosten a les morts per accidents de motos i cotxes.

Això és gravíssim. Que un jove, una jove, en plena primavera de la vida, no li trobi sentit, no tingui valors que li donin il·lusió de viure, vol dir que la societat dins la qual viu i que li hauria de donar aquests valors, està totalment degradada.

Tots recordam la revolució de la joventut parisenca, que anys enrere maleïa la societat que, deien, «ens dóna diners, sexe, béns i diversions, però no ens dóna el sentit de la vida».

El nou president de la República francesa, Nicolas Sarkozy, creu que laïcitat significa simplement no confessionalitat; però coneix bé el rol de la religíó dins un estat laic. En el seu Ilibre La República, les religions i l'esperança diu el següent: «Per la nostra societat, les religions constitueixen un assumpte de gran importància, puix són portadores d'esperança. El fet religiós és un element primordial, atès que inscriu la vida en el procés que no s'interromp amb la mort. Per això no tinc la concepció sectària de la laïcitat. Crec que la majoria dels homes i dones del nostre segle tenen necessitat d'allò religiós. En la França dels inicis del tercer mil·lenni, el lloc que ocupa la religió és central».

El Sr. president francès veu en la religió un valor constructiu de la societat i la considera portadora de valors. Encara diu més el Sr. Sarkozy: per ell, el fet religiós «té la capacitat d'oferir en el dinamisme col·lectiu de la societat una perspectiva de mobilització en pro del bé comú i un aguditzat sentit de la vida. Estic convençut que l'esperit religiós i la pràctica religiosa poden apaivagar una societat en llibertat».

El nostre govern va més de cent anys endarrerit i en el 2007 es deixa endur per un laïcisme que és un crit de combat contra el fet religiós. «Bons amics, anau 150 anys endarrerits». El Sr. Zapatero veu en la religió que «els fonamentalistes monoteistes o religiosos sembren fronteres entre els ciutadans».

El president francès demana l'ajuda de la religió per reanimar èticament els ciutadans.
El president espanyol creu que la religió és un impediment per sembrar esperança en la nostra societat. Per això ha decidit agafar les regnes de la formació de la nostra joventut. I ho fa marginant el fet religiós, mentre sentencia: «Sense laïcitat (entenguem laïcisme) seria difícil evitar la proliferació de conductes gens concordes amb la formació de consciències lliures i crítiques amb el cultiu de les virtuts cíviques».

El Sr. Zapatero i el Govern entonen miserablement laïcitat i laïcisme. I no són el mateix.
El Sr. Zapatero i el seu govern farien bé de llegir el que escriu Alexis de Tocqueville en el seu Ilibre De la democracia en América: «Quan aquests ataquen les creences religioses, segueixen les seves passions no els seus interessos. El despotisme pot prescindir de la fe, la llibertat no. La religió és molt més necessària en les... repúbliques democràtiques que en totes les altres».

El professor canadenc presenta aquesta pregunta en el seu llibre Sommes-nous les derniers chrétiens: «En quin món viuran els nostres fills, en quins valors podran fonamentar-se per bastir la seva existència; estan condemnats a un vagareig espiritual els buits del qual seran emplenats pels succedanis que els mags de la televisió presenten com el pa de cada dia de la humanitat alliberada»? Són les preguntes que em feia "diu el professor" enmig de llàgrimes una parella de la qual un dels tres fills s'acabava de suïcidar i que em suplicava: «Tornau a donar-nos raons per creure».

Jo pregunt: amb l'Educació per a la ciutadania amb les virtuts cíviques, donaran als nostres joves, a les nostres joves, uns valors en què puguin basar-se per bastir la seva existència?

La nostra joventut sofreix una crisi profunda. Vol que li donin raons per viure amb il·lusió. Tenen fam de quelcom que no troben en el que la societat els dóna. Qui els donarà aquestes raons? Pel president francès, els valors religiosos. Pel president espanyol, la religió no; les virtuts cíviques, sí. El president francès espera donar una forta empenta a Fesperança amb l'ajuda de la religió. La donarà l'Educació per a la ciutadania, dels ideòlegs del nostre govern? Estic segur que no. El temps ho dirà.

Rafel Carbonell, missioner dels Sagrats Cors.
Monestir de la Real.