Aquest matí assolellat però fresquitxol m'ha empeltat la tanyada
de la comprensió i la condescendència més profunda. Situats al
divendres desset d'agost, dia de Sant Jacint de Polònia segons el
calendari, i a la vista d'una fotografia de l'extot don Jaume Matas
i Palou amb un cove de raors a la Colònia de Sant Jordi, ben ample
de pit, consciència i vergonya, amb un somriure que li omple tota
la cara i en té molta, mentre els seus exincondicionals comencen a
gatinyar-se de valent per mor de la rabiosa comandera, i les
galtades ja sonen com les maçoles quan les feien voltar per setmana
santa perquè el bonjesuset era mort i no podien repicar les
campanes, vells emprius, deia, ara mateix em ve de bri donar forma
a aquestes notes que havia preses en el lapse d'un temps, tot
referint-me als ignots atzars de la vida, gens ni mica perdurable,
com vaig deixar dit per escrit fa poc.
Hem de voler suposar que va ser un desgraciat atzar que, fa uns
quants mesos, tota la cort sanitària del Govern balear, la
consellera davant davant, inauguraren a bombo i platerets el Centre
Joan Crespí per a discapacitat. I a més convidaren la reina dona
Sofia a l'esdeveniment, que el temps ens ha fet ben coneixedor que
en lloc d'honor, li feren befa, es rigueren d'ella i de tots
nosaltres. I llavors n'hi ha que critiquen «El Jueves». I el
segresten. Par que la vegi per la televisió, la senyora consellera,
alçant i baixant la capçalera automàtica d'un llitet buit davant la
mirada atenta de la consort borbona. Per malastrugances de la vida
que mai vénen totes soles, resulta que encara no se sap del cert
quan estarà llest, el centre aquest. Males llengües, ments brutes i
entorcillades, diuen que va ser un acte clarament electoralista i
amb utilització partidista de la institució monàrquica. Ja sabeu,
sempre n'hi ha que saben trobar ossos al lleu. I entenen tap per
carabassa. Que l'Ajuntament de Ciutat donàs llum verda al
macroprojecte comercial de Ses Fontanelles tot d'una, ja!, després
d'haver perdut les eleccions municipals, quan ja estaven governant
en precari, en funcions, és i representa també una fortuïtat
evident, claríssima, la casuística, coses de la divina providència.
No faceu cas dels malpensats de tota la vida, maldeventrosos
ressentits cabrons, que diuen per les raconades que, com que ja
estaven cobrades les comissions de la promotora per allò de poder
envestir les despeses de la campanya electoral, havien de tirar per
endavant cucales posades. A lloure hi ha gent molt dolenta,
buf!
També amb les mateixes circumstàncies, a toro electoral passat,
don Abel Matutes, aquell senyor eivissenc savi entre els savis,
portà el Govern de les Illes Balears davant els tribunals, en la
persona de la consellera d'obres públiques dona Mabel Cabrer, per
mor de l'autovia de l'aeroport d'Eivissa, a causa que considerà que
els canals d'evacuació de les aigües pluvials desemboquen dins una
finca de la seva propietat. El fet és a causa, tothom en té clara
opinió, que no hi havia pensat abans, no hi havia acudit, no sigueu
dolentots. És de tots sabut que don Abel sempre ha estat molt
prudent en les seves coses, a part de no mesclar mai per mai els
seus negocis amb la política.
Allò dels 1'2 milions d' al Calatrava per l'avantprojecte de
l'òpera, i l'augment del 70% a pagar al doctor Beltrán pel lloguer
de la Posada de Biniatrò, dos què tals més. Ha vingut així,
fortuïtats, atzars de la vida. I no us escolteu els que, roïns, mal
alletats a raig i roll, baixet i a cau d'orella comentin que
l'arquitecte filigranes en realitat el que ha fet ha estat cobrar
al comptat, rup a rup, l'escultura del Puig de Sant Pere que
«regalà» a Palma, i que al bon pitot ginecòleg Bartomeu se'l va
compensar econòmicament del ben previsible comiat d'IB3. Quanta
mentida i perversió, ai, si la mala lletrada fos música, quin
conceeert...!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.