Ja s'ha escrit que Bernat de Claravall va viure en un període
ben interessant i mogut del segle XII que es caracteritzà pel
naixement d'ordes religiosos, de noves escoles teològiques i d'una
nova organització de la cristiandat. Ell va ser un dels personatges
importants en l'Europa occidental de l'època. Com a monjo fou
contemplatiu, però sense deixar de posar els peus a terra, va
intervenir de manera lúcida en els problemes del seu temps, tant en
els de l'Església com en alguns de la política.
En el seu darrer llibre, La consideració, dedicat al bisbe de
Roma i antic deixeble seu, el papa Eugeni III, diu: «Així, doncs,
si vós us planyeu, jo em planyo amb vós i si no, us planyo
tanmateix, i sobre manera, perquè sé que un membre que ha perdut la
sensibilitat és molt lluny de la salut, i que el malalt que no
s'adona de la seva malaltia és que està en més gran perill».
Aquestes paraules ben vives encara i escrites com a guia de vida
espiritual per al papa de Roma no deixen de ser el pròleg d'una
crítica ben encesa a alguns abusos de la cúria romana. Avui, les
feim nostres, salvant les distàncies i situacions històriques, en
la continuació de la tasca de presa de consciència que s'ha fet des
de la Real aquests quatre anys darrers. La importància de la terra,
de la conservació de la vida i del patrimoni dels nostres
avantpassats, que ens identifiquen com a poble, no són un maldecap
més del nostre temps. Són alguns dels problemes cabdals del nostre
present i que condicionen de cada dia més el nostre futur immediat.
Es tracta senzillament de no fer malbé tot allò que ens dóna vida.
Hi pot haver res més important al nostre planeta que els factors
vitals, és a dir, aquells que mantenen la vida damunt la Terra?
Tal volta no sigui un problema nou per a la humanitat però
alguns autors han fet hipòtesis sobre com els problemes ecològics
van influir en la desaparició d'algunes civilitzacions antigues en
hàbitats més tancats (civilització maia, Sumèria, Illa de Pasqua,
etc.). Ens fa falta aprendre de la història, no deixar-nos enganyar
per la fe cega en la ciència que ens fa creure que es podran
arreglar totes les conseqüències negatives de la nostra pròpia
autodestrucció. No imitam, per ventura, la resposta de l'estruç
davant el perill i amagam el seny davall la bonança econòmica
actual? No hem de ser persones que intenten fer bonament allò que
és al seu abast? Així, per exemple, es reciclen les deixalles
domèstiques però, per què no ens plantejam altres actuacions? Hi ha
persones que no hi pensen gaire, les quals, en definitiva, agafen
el cotxe sense problemes, s'alegren de les autopistes, s'enfaden si
el seu carrer només és per a vianants i no pensen en la
contaminació de l'aire que respiram ni en la toxicitat dels
aliments que poden "tot plegat" provocar-nos malalties greus.
Nosaltres creim que des d'allò local i petit és quan hom comença a
entendre i corresponsabilitzar-se d'altres problemes més llunyans.
No són pocs els experts, se'n parla molt en els fòrums
internacionals, que ens repeteixen que allò que es posa en joc amb
totes aquestes actituds i maneres de pensar no és una cosa nostra
sinó nosaltres mateixos.
Donam gràcies a Déu i encoratjam els nostres veïnats que s'han
proposat lluitar, com Sant Bernat, blasmant la inversió de l'escala
de valors humans i ciutadans que ens du l'especulació dels
terrenys, les requalificacions dels espais verds o naturals
únicament i exclusiva segons el negoci que empastifa amb el
desagradable olor de corrupció.
Sant Bernat ens anima a demanar la ciutat que volem, la
protecció que mereixen els nostres béns culturals, històrics,
arquitectònics i naturals. Només si ens sabem comprometre per
causes justes, com el nostre sant patró, tindrem la possibilitat
real de contemplar un creixement ordenat, fet amb perspectiva de
futur i amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de tots
els ciutadans.
Antoni Vallespir, prior de la Real
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.