chubasco de ligera intensidad
  • Màx: 31°
  • Mín: 25°
28°

El retaule de Sant Magí

Sent una fascinació especial per les col·leccions de divulgació humanística en format plagueta, entre les quals hi destacaria les «Plaguetes d'història i cultura» promogudes per l'Ajuntament d'Algaida i les «Plaguetes del Raval» dirigides per Albert Herranz. La darrera entrega de la sèrie del Raval, dissenyada per l'editor esmentat, és obra del P. Llompart, per ventura l'autor que formalment més s'allunya del format d'El Moixet Demagog. El títol també en aparença és d'allò més tradicional i correcte, El retaule de Sant Magí de Palma de Mallorca, però les sis pàgines de contingut del plec són una aposta decidida a favor d'una visió cultural profunda, al marge de qualsevol prejudici ideològic, pensat des de la perspectiva d'aquells que defensen la necessitat de donar veu als intèrprets qualificats de la simbologia religiosa i dels codis interpretatius que sustenten qualsevol obra d'art. El retaule és només el pretext que ens permet aprofundir èpoques, condicions i problemàtiques socials, compromisos i l'evolució dels col·lectius ciutadans i les seves mentalitats. La història de Sant Magí es remunta a la persecució de Dacià, venerat pels penitents del segles XIV i XV, sobretot, un símbol d'aquells que durant segles han entès que cada nova problemàtica requereix respostes concretes i persones que arrisquin la seva vida amb la intenció de defensar aquests projectes. El retaule té també un component didàctic, atès que pretén divulgar aquells vessants més emblemàtics i significatius de la trajectòria del sant, tot passat per l'univers mental dels pintors del segle XVI, en el context de la contrareforma. Tot plegat contat ara per un historiador format en un temps en el qual l'imaginari social estava impregnat d'elements nacionalcatòlics i pensat perquè ho entengui una generació secularitzada i sense els coneixements ni l'experiència personal suficients per captar aquells components emocionals i racionals que la iconografia religiosa pretenia despertar. De la lectura del P. Llompart hom se n'adona de la constel·lació de tòpics que esperen de forma pacient algun investigador que ens ajudi a transitar amb més precisió per les històries i ens proposi una forma d'observar el passat més clara i creïble.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.