El mes d'agost del 2004 acabava el meu habitual article de reflexió política, que acostumo a publicar a aquest diari cada estiu, dient: «...A un any vista queda més clar si cap que el Pacte de Progrés va començar un canvi a les nostres Illes del tot necessari, que se va frustrar, entre d'altres, pels nostres errors, i ben aviat aquesta experiència serà un referent per a totes les esquerres del nostre País. Perquè no hi ha altra manera de treure democràticament el PP de les Institucions de les Illes Balears que repetir un projecte que unifiqui totes les forces progressistes de les Illes, sigui amb les fórmules que sigui. Estic convençut que els vents ens vénen de cara i que aquest parèntesi conservador donarà pas el 2007 a una nova experiència de canvi progressista al nostre País....».

No em queda més remei que reconèixer que em pesava més «l'optimisme de la voluntat que el pessimisme de la intel·ligència», quan vaig escriure aquest article. Però els fets, malgrat tot, m'han donat la raó.

És veritat que el PP ha posat de la seva part perquè es produís aquest resultat electoral. Record a la perfecció com va acabar el seu discurs d'investidura, el Sr. Matas, el 2003 dirigint-se als bancs de l'esquerra: «pensin que nosaltres no hem guanyat aquestes eleccions, les han perdudes vostès...» Doncs bé, ara es poden aplicar la lliçó.

La característica fonamental de les polítiques del PPB aquesta legislatura que hem acabat és que s'ha passat de rosca. Ha donat la imatge d'un partit escorat a l'extrema dreta, a les ordres de l'equip madrileny d'Acebes i Zaplana i sobrat de prepotència i supèrbia.

Autovies i autopistes pertot arreu, especialment a Eivissa, que han deteriorat greument el territori i el medi ambient, com també la perforació de pous a dojo, la desprotecció de parcs i espais protegits, l'increment de ports esportius, de camps de golf... etc. Polítiques socials al servei d'interessos privats, atacs a la nostra llengua catalana, malbaratament del nostre patrimoni històric, una TV i Ràdio autonòmica al servei del Partit i no del País, un endeutament escandalós i l'aparició de casos de corrupció com a bolets a la geografia del PP... Tot això acompanyat d'una nefasta política d'aliances que els ha portat a una confrontació molt dura amb UM, des de l'afer de Calvià a mitjan legislatura fins a la campanya electoral.

Cal també tenir en compte el paper de la mobilització ciutadana, que ha estat una constant d'aquests anys. Grans manifestacions a Palma i especialment a Eivissa, la recollida de 34.000 signatures per la Iniciativa Legislativa Popular, l'aparició de Plataformes pertot arreu....

La resta de partits polítics han tingut també qualque cosa a veure amb els resultats electorals del 27 de maig. El fet que UM resistís l'envestida de la dreta i mantingués resultats és una dada a tenir en compte a l'hora d'explicar els resultats.

Però ningú pot negar que l'esquerra va fer els deures a temps, perquè hi ha dos elements decisius que han estat la clau del canvi. Per una part la coalició electoral PSOE " Eivissa pel Canvi i la constitució del BLOC per Mallorca. Sense aquestes dues operacions electorals a hores d'ara el PP tindria majoria absoluta al Parlament, al Consell d'Eivissa i al de Mallorca com a manco. Cal doncs valorar molt positivament que els partits d'esquerres del nostre País hagin sabut posar per damunt dels seus legítims interessos partidaris, els interessos de la ciutadania en general.

I aquesta és la mateixa actitud que s'ha tingut a l'hora de signar els pactes de Govern a les diferents institucions. S'ha cercat el «comú denominador», assumint cadascú la seva pròpia dosi de necessàries renúncies i partint dels resultats electorals, sense hegemonismes de ningú.

Estic convençut que l'acord programàtic i de distribució de quotes de govern és bo i positiu i s'ha fet pensant en la ciutadania. Òbviament no és el programa que li agradaria a un projecte nacional, ecologista i d'esquerres com el Bloc per Mallorca, però és el programa possible avui per frenar les polítiques dretanes del PP i per reconduir el procés polític a les nostres Illes. Un programa de centre " esquerra, ni més ni manco, això que ha volgut l'electorat.

Ara toca no defraudar els electors i les electores, no ens ho podem permetre. I això passa per complir el programa pactat. No anar més enllà, però en cap cas quedar curt i sobretot en temes emblemàtics com Son Espases o el tren. Cercar i promoure la complicitat amb les organitzacions socials representatives de l'esquerra social i amb la societat civil en general. I mantenir la lleialtat entre els partits signants del pacte, sense caure en confrontacions ni en actituds prepotents.

Seria un greu error que qualsevol partit del pacte pensés que ha de créixer a costa dels altres, com l'eucaliptus que per créixer ha de matar la vegetació que l'envolta. Ens hem de comportar com els arbres mediterranis que creixen al mateix temps que el sotabosc. Hem d'ampliar els nostres respectius electorats mirant a l'abstenció i a l'electorat de la dreta.

Som dels convençuts que el Bloc per Mallorca és una garantia perquè el projecte polític iniciat pel pacte es mantingui ancorat en posicions nacionals i d'esquerra verda sense escorar-se perillosament cap a estribord. Comprenc que d'altres persones no coincideixin amb aquestes apreciacions, però si algú pensa que es possible mantenir i compaginar una política progressista amb la desaparició de l'espai electoral i polític que avui representen el Bloc, Eivissa pel Canvi, el PSM-Verds de Menorca i Esquerra de Menorca s'equivoca de mig a mig.

Som conscient de les dificultats que té cada un d'aquests projectes per separat i molt més contemplats conjuntament, però igualment estic convençut que per mantenir allunyada la dreta dels governs el 2011 cal consolidar i ampliar aquest espai.

Però no solament per raons electorals sinó i fonamentalment estratègiques. Crec fermament que a pesar dels insuficients resultats electorals, especialment a Palma, del Bloc i d'altres dificultats, la medicina és sempre més Bloc i configurar un projecte interinsular de caire federal de tot l'espai que abans esmentava, però tot això serà motiu d'un altre article. Miquel Rosselló. Membre electe del Consell de Mallorca pel Bloc.