Lliçons, no gràcies

Això d'estar de vacances té els seus avantatges. Pels mortals, el principal és intentar no fer res d'allò que havíem dit que faríem i, sobretot, no aguantar determinades persones de l'entorn laboral. En el cas dels polítics, la cosa canvia considerablement ja que, en molts casos, les vacances vénen a ser una continuació de la seva suposada jornada laboral. N'hi ha, com Acebes, que aprofiten l'esbarjo per la nostra Illa per dir el que volen i quedar més amples que mai, que en el seu cas és tot un atreviment. Resulta que a Acebes, com als Borbons, li agrada venir a Mallorca de vacances. I encara que la seva condició de súbdit, és a dir que es paga la passejada, podria disculpar-li fins i tot una fotografia en banyador, resulten quasi intolerables les seves lliçons d'ètica, i a més periodística. Que aquest exemple de credibilitat, tolerància i honradesa política s'atreveixi a qualificar la designació dels nous càrrecs a IB3 de purga pròpia de dictadures i totalitarismes més sectaris fa una mica de vergonya d'altri. Tal vegada, els professionals que ara estan intentant posar una mica de sentit comú i fre dins la Tele Matas li podrien explicar que una imatge d'ell i José Maria Rodríguez junts, amb la gavina darrere, acusant el Govern de sectari i dolent és gairebé més contraproduent que quatre imatges seguides del palau de Matas. Matas, sí, aquest senyor que se'n va anar i els va deixar amb qualque cosa a l'aire, el mateix que han de substituir, però ara no és moment, perquè el que importa és que Mariano reconquereixi Moncloa. I mentre ell i tota la seva colla de tolerants democràtics inicien la campanya electoral amb la mateixa artilleria de sempre " insults i mitges veritats-"n'hi ha que fan la seva poc a poc: ara no surt a la roda de premsa amb Acebes, ara no se'm veu aquí tampoc... Estaràs, quina gran política, llàstima que la quota masculina l'obligués a romandre tant temps a segona línia.