Sembla que no sabem quina hauria de ser la nostra resposta. Què podem dir i què podem fer quan surt a la televisió un reportatge sobre les inundacions asiàtiques? Entre les zones inundades de l'Índia i de Bangladesh, deia la ràdio, s'han registrat un centenar de morts. Cal tenir en compte que la xifra pot ser superior, ja que les comunicacions amb la major part de la zona inundada són molt magres, deia. Llavors afegeixen que en total són devers trenta milions de persones que han estat desplaçades a causa de les aigües. És a dir, una població gairebé equivalent a la de França ha hagut d'abandonar ca seva i viu a l'exterior sense garanties d'aigua potable, menjar, sense cap de les condicions que els permetrien confiar en la seva seguretat. Trenta milions es diu aviat, però és un nombre tan gran que cal aturar-se per captar les dimensions del desastre. Estam avesats a prendre aquest tipus de desastre com a quelcom que es compon amb una mica d'ajuda de l'exterior i amb el pas del temps. Quan hi ha un terratrèmol es pot produir una catàstrofe humanitària, però passat un any o dos l'emergència es comença a oblidar. Se suposa que tot tornarà al seu lloc. En aquest cas, se suposa que les aigües retrocediran i que els pagesos i els habitants dels pobles tornaran a les seves cases. Però si prenem una perspectiva una mica més llarga, potser aquest tipus de desastre necessitarà una solució més a llarg termini. Hi ha zones molt grans de Bangladesh que cada any estaran cada cop més amenaçats d'inundació, i potser a la llarga, és a dir en alguns decennis, s'haurà de trobar un lloc d'habitatge nou per a vint o trenta milions de persones. Aquesta vegada és una inundació i se suposa que les terres es recuperaran. Però a la llarga les inundacions seran una de les causes principals de migracions massives en el segle XXI. Amb aquesta inundació començam a tenir una idea de les dimensions de les onades migratòries.