No és el resultat de cap partit, sinó que indica el nombre de canals de TV digital terrestre que podem sintonitzar des de les Illes en català (1) i en castellà (21). Així i tot, per ser més exactes, hauríem d'haver posat «Català, 0'5 " Castellà, 21'5», perquè IB3, que és la TV que hem comptat a favor del català, només hi emet la meitat de la programació. Hem dit que no és el resultat d'un partit. Si ho fos, faria empegueir, i més encara perquè la panera l'hauríem rebuda dins camp propi. Pam envant pam enrere, aquesta és la situació del català a les Balears en làmbit de l'oferta de TDT; un desequilibri escandalós, ben lluny fins i tot del demagògic 50% que, durant la legislatura passada, el PP predicava per als pocs àmbits en què el català podia tenir un major pes (en teoria; a la pràctica seria una altra cosa), però no per als molts en què el desequilibri era al revés. És cert que en la TV analògica no hi ha una diferència tan escandalosa (essent optimistes podem arribar a parlar d'un terç d'oferta, molt desigual, en català), però si tenim en compte que devers el 2010 s'ha de produir l'«apagada» de la TV analògica, el panorama que ens pot sobrevenir, pel que fa a la llengua, serà desolador, si no s'hi posa remei. I el remei s'hi ha de posar aviat, perquè ara ja comença a ser tard.

Si l'Estat que tenim estigués a favor nostre faria que, en el nostre territori, l'oferta en català fos prioritària, de la mateixa manera que fa que en l'oferta de la TDT el castellà no tengui competència de televisions de fora i que sigui marginal la que li puguin fer les que emeten en català, euskera o gallec (vegeu, en aquest sentit, l'entrevista de Josep Gifreu al Presència de diumenge passat).

Encara que, en aquest camp, compensar el desequilibri en l'oferta de TDT en català pot semblar una missió, si no impossible, molt complicada. Però, tenint en compte aquest panorama, el que no és justificable és que no se'ns asseguri poder sintonitzar, des de les Balears, totes les TDT que emeten en català, mentre no s'arribi a una situació més equitativa pel que fa a l'oferta en català i en castellà. Actualment ja podríem tenir una situació bastant menys desequilibrada en contra de l'oferta en la llengua pròpia de les Balears, ja que amb aquest sistema emeten (totalment o parcialment) en català com a mínim els següents canals TV3, 33, 3/24, K3/300, Canal 9, Punt 2, Andorra TV i IB3 (l'únic que podem sintonitzar) i en breu s'hi afegiran TD8, Vida, FlaixTV, i Parc.

Ara, i en aquest àmbit, és una bona ocasió per demostrar que els qui ens governen tenen voluntat de fer avançar el català cap a la normalitat. És un bon moment, primer perquè ja hi ha el precedent (mig esguerrat) de València en què el govern central ha cedit noves freqüències per fer permeable entre el País Valencià i Catalunya la TV en català. En segon lloc, perquè hi ha el mateix partit a tots els governs que han de prendre la decisió i que tenen la responsabilitat de garantir aquest dret: al govern de l'Estat, al de Catalunya i al de les Balears hi ha el PSOE, amb suport de partits nacionalistes; per tant, si realment hi ha voluntat de normalitzar el català, no els ha de costar gaire posar-s'hi d'acord. Seria imperdonable que no ho fessin, això d'arribar a un acord i de dur-lo a la pràctica, abans de les properes eleccions generals. Un acord que fes possible políticament el que tècnicament és fàcil: la recepció del màxim nombre de canals de TDT en català, fins a poder tenir una oferta tan variada en català com en castellà o, com a mínim, mentre això no sigui possible, que ens permeti la recepció dels que existeixen a la resta del territori lingüístic. Amb aquesta mesura, a part de fer avançar la presència del català en un medi tan essencial com el dels mitjans de comunicació i de mostrar respecte per la diversitat lingüística, també es demostraria que la presència del PSOE al govern de Madrid no necessàriament ha d'anar lligada sempre, com ha passat fins ara, a mesures contràries al català en el camp dels mitjans audiovisuals, com per exemple l'aprovació d'una Llei de les TV privades que, a la pràctica, impedeix que n'hi hagi en cap altra llengua que no sigui el castellà, la supressió a principis dels 90 de Ràdio 4 a les Illes com a emissora en català o la reducció, ara mateix, de programació i recursos del circuit balear de TVE: tota una cadena d'exemples de com un Estat pot anar en contra d'un dels seus constituents. Esperam que un altre comportament també sigui possible.