Llàstima: l'exbatle de Palma m'ha trepitjat el tema. Ha dit (amb altres paraules i en una altra llengua) el mateix que volia dir jo sobre la lamentable reacció de tots els estaments illencs, des dels hotelers fins als representants institucionals, davant les estúpides declaracions de l'organització juvenil d'un dels partits republicans (n'hi ha més d'un!) en relació a la presència de la família reial a Mallorca. Però bé, ja està dit i no cal repetir-ho. Tanmateix vull insistir que també a mi em sembla vergonyós que l'únic o gairebé únic argument que s'ha manejat per rebutjar tals manifestacions hagi estat que la família reial és un «reclam» turístic de primera magnitud i que per això els hem d'estar agraïts que passin aquí les vacances. M'imagín que la família reial s'ha de sentir incòmoda pensant que aquests estaments la veuen com el perdigot que es fa servir de reclam per atreure les peces que han d'esser presa dels caçadors, i que, si no fos per aquesta suposada funció de reclam, els seria ben igual que passasin les vacances aquí o a la Cotxinxina. A mi ja em va bé (això d'estar orgullós d'una cosa de la qual no tenim cap mèrit em sembla una estupidesa) que el cap de l'Estat passi aquí les vacances amb la seva família, no per la seva condició de reclam turístic, que consider pràcticament nul·la (el 99'9 per cent dels turistes que vénen passen olímpicament de la família reial), sinó pels indiscutibles mèrits contrets pel rei Joan Carles en la consolidació i defensa de les llibertats cíviques a Espanya i de la democràcia que fa possible que avui els joves d'ERC facin les declaracions que han fet. I em sembla lògic que els representants institucionals aprofitin aquesta estada per fer-li una visita de cortesia, i som incapaç de veure en això cap acte de vassallatge, és a dir, de submissió a un senyor. Si el cap d'Estat fos un president de República, també l'anirien a visitar, i segurament no tendria tants de mèrits contrets en la defensa de la nostra llibertat com el rei Joan Carles. Una altra cosa ben diferent, que no té res a veure amb la descortesia i mala criança que han demostrat els joves d'ERC, és que es pugui considerar que els mèrits del rei no són hereditaris, i que no té sentit una institució que descansa sobre el dret d'herència, i a més sobre el primogènit o la primogènita. En efecte, resulta estrany que avui en dia hi pugui haver algú que, pel sol fet d'esser fill d'un determinat matrimoni, estigui destinat (o condemnat, perquè bé podria esser que tengués una altra vocació i volgués esser músic o pintor, per exemple!) des del moment del seu naixement a esser cap d'Estat i a passar-se la meitat de la vida esperant que li arribi l'hora d'assumir un càrrec que tal vegada no li fes gens d'il·lusió. I no diguem l'absurd que suposa que el successor hagi d'esser el primogènit o primogènita, que podria esser que no li agradàs gens la política, i en canvi el fill que fes quatre o cinc fos un candidat ideal que quedaria descartat pel fet d'haver nascut massa tard. Amb una paraula: que a mi també em sembla més lògic que el cap d'Estat sigui elegit pel poble que ha de representar, i que els seus fills s'hagin de cercar la vida com qualsevol altre, i es dediquin a la política si volen, o a la investigació científica si els ve més de gust. Però bé, si de moment el cap d'Estat és un rei és perquè així ho diu la Constitució, i per tant l'actitud que em semblaria lògica per part de qui tengui pressa per canviar aquest estat de coses seria que defensàs i propugnàs una reforma de la Constitució per abolir la monarquia. Direu que tal reforma de moment és impossible perquè les institucions que la podrien promoure no es plantegen fer-ho. On queda, però, l'esperit reivindicatiu i testimonialista del jovent iconoclasta? La Constitució no es pot modificar per iniciativa popular, però també seria problemàtic ignorar una exigència que tengués el suport d'un nombre substancial de ciutadans. Que recullin, idò, milers, milions de firmes de ciutadans en favor del sistema republicà si no tenen altres feines més urgents. I mentrestant, que deixin els governants resoldre amb seny els problemes de la convivència ciutadana, que bona falta ens fa.