L'Institut d'Estudis Baleàrics ha editat, molt recentment, un nodrit volum de 400 pàgines rodones, amb gran abundància de fotografies i textos, dedicat a la presència entre nosaltres de la viva memòria de Damià Huguet, aquell campaner fabricant de material de construcció que, a la vegada, era una mena d'home nou del Renaixement, poeta, escriptor, editor, pintor, fotògraf, escultor i col·leccionista d'objets trouvés, experiodista local i exfutbolista, activista cultural i municipal sempre, viatger abrandat pel corral mediterrani, cinèfil empedreït en el més ample sentit de la paraula, etc., etc. I encara, per coronar-ho tot, bona persona i bon amic! La tasca de realitzar aquest homenatge imprescindible era difícil "pels molts caires de la seva personalitat" però ara el primer que cal és reconèixer que el nombrós equip que s'ha responsabilitzat de la mateixa, encapçalat per en Biel Huguet, el seu fill, amb l'assessorament de Josep A. Mendiola i Sebastià Verd, i integrat per Cèlia Nadal, Antoni Planas, Toni Armella i Bàrbara Corral per al disseny i la maquetació, Joan-Ramon Bonet, Àngel Raió, Conxa Almeda i Bernat Nadal, realment ha realitzat una feina conjunta de veres excel·lent, que mereix el reconeixement de tothom que es preocupi per la nostra cultura.
M'apresso a apuntar que un dels aspectes formals de la presentació d'aquest magnífic volum que m'han complagut més ha estat la disciplinada cal·ligrafia amb què s'ofereixen al lector, al llarg de tot el llibre, multitud de fragments de poemes i proses de Damià Huguet, deguts sens dubte "encara que això no es faci constar explícitament" al bon gust i al pols ferm de Joan Fullana.
Per descomptat, crec que cal donar una especial importància a les reproduccions de les pintures, collages i escultures de l'homenejat, recollides en l'apartat Pintura-Escultura, ja que constitueixen el millor testimoni gràfic que se n'ha fet fins ara, acompanyades de més a més per un interessant treball de Cristina Ros. També resulta molt important el material fotogràfic reproduït, en blanc-i-negre i en color, majorment desconegut fins ara pel gran públic, igualment acompanyat per un detallat estudi d'aquest aspecte de la producció artística huguetiana de Miquel Àngel Raió.
En l'apartat dedicat a la prosa, Joan Mas i Vives ens haurà donat a conèixer, a molts, els guions cinematogràfics d'aquest pluridimensional man que va esser "i d'alguna manera continua essent" Damià Huguet. El més antic és Cinc assaigs per a un crim, de 1975, d'una intencionalitat totalment vanguardista, entre surrealista i expressionista. El segon és un intent, de l'any següent, de dur al cine la narració Les dones de can Catany, del llibre Difunts sota els ametllers en flor, de Baltasar Porcel. Finalment, hi ha el que va fer per a Televisió Espanyola, l'any 1987, per a la promoció del disc Gavines i dragons, de Maria del Mar Bonet, l'únic que es va realitzar i que es va poder veure diverses vegades en la petita pantalla. Joan Mas ens dóna a conèixer també l'existència d'un recull de proses hiperrealistes, titulades Paper, paperàs, paperum (mostruari), que sembla que volia publicar en la seva col·lecció «La garangola» però que, enc que molt elaborat, sembla que ha romàs incomplet i, per suposat, inèdit fins ara. Tal vegada seria possible de publicar-lo a qualque revista? Sobre la poesia de Damià Huguet trobam un petit assaig de Francesc Parcerisas, en el qual ens fa avinent una imatge ben curiosa de la parenta pobra/rica d'aquest: «Una poesia construïda com un claper (substantiu que Damià Huguet utilitzarà per al títol del llibre de 1988 L'ull dels clapers): les pedres o les paraules que fan nosa es van acumulant en un túmul per permetre de llaurar el camp, però l'amuntegament sempre té un forat, un ull, on poden trobar refugi els animals i on els caçadors els poden anar a abatre. Així és la poesia de Damià Huguet: abassegadora i dura, esquerpa, però amb un ull on s'amaga la vida, que és constantment perill».
Hi ha també un article d'Andreu Manresa dedicat al personatge campaner Damià Canova: ¿És viu en Damià Huguet? Escrit urgent damunt un torcaboques dins mar. I un útil estudi de Damià Pons sobre el temps i els doblers que Huguet va dedicar a l'activitat editorial, del tot disconforme amb el panorama ídem d'aquella època. Per altra banda, Sebastià Verd s'ocupa de la seva labor periodística i Joan Pomar del seu activisme cultural i social.
Amb poques paraules, DH Damià Huguet, que tal és el títol d'aquest valuós llibre, és una feina ben feta, que contribuirà al manteniment de la presència de la múltiple obra huguetiana entre nosaltres. Estam d'enhorabona, amb això està dit tot.
