L'Institut d'Estudis Baleàrics ha editat, molt recentment, un
nodrit volum de 400 pàgines rodones, amb gran abundància de
fotografies i textos, dedicat a la presència entre nosaltres de la
viva memòria de Damià Huguet, aquell campaner fabricant de material
de construcció que, a la vegada, era una mena d'home nou del
Renaixement, poeta, escriptor, editor, pintor, fotògraf, escultor i
col·leccionista d'objets trouvés, experiodista local i
exfutbolista, activista cultural i municipal sempre, viatger
abrandat pel corral mediterrani, cinèfil empedreït en el més ample
sentit de la paraula, etc., etc. I encara, per coronar-ho tot, bona
persona i bon amic! La tasca de realitzar aquest homenatge
imprescindible era difícil "pels molts caires de la seva
personalitat" però ara el primer que cal és reconèixer que el
nombrós equip que s'ha responsabilitzat de la mateixa, encapçalat
per en Biel Huguet, el seu fill, amb l'assessorament de Josep A.
Mendiola i Sebastià Verd, i integrat per Cèlia Nadal, Antoni
Planas, Toni Armella i Bàrbara Corral per al disseny i la
maquetació, Joan-Ramon Bonet, Àngel Raió, Conxa Almeda i Bernat
Nadal, realment ha realitzat una feina conjunta de veres
excel·lent, que mereix el reconeixement de tothom que es preocupi
per la nostra cultura.
M'apresso a apuntar que un dels aspectes formals de la
presentació d'aquest magnífic volum que m'han complagut més ha
estat la disciplinada cal·ligrafia amb què s'ofereixen al lector,
al llarg de tot el llibre, multitud de fragments de poemes i proses
de Damià Huguet, deguts sens dubte "encara que això no es faci
constar explícitament" al bon gust i al pols ferm de Joan
Fullana.
Per descomptat, crec que cal donar una especial importància a
les reproduccions de les pintures, collages i escultures de
l'homenejat, recollides en l'apartat Pintura-Escultura, ja que
constitueixen el millor testimoni gràfic que se n'ha fet fins ara,
acompanyades de més a més per un interessant treball de Cristina
Ros. També resulta molt important el material fotogràfic reproduït,
en blanc-i-negre i en color, majorment desconegut fins ara pel gran
públic, igualment acompanyat per un detallat estudi d'aquest
aspecte de la producció artística huguetiana de Miquel Àngel
Raió.
En l'apartat dedicat a la prosa, Joan Mas i Vives ens haurà
donat a conèixer, a molts, els guions cinematogràfics d'aquest
pluridimensional man que va esser "i d'alguna manera continua
essent" Damià Huguet. El més antic és Cinc assaigs per a un crim,
de 1975, d'una intencionalitat totalment vanguardista, entre
surrealista i expressionista. El segon és un intent, de l'any
següent, de dur al cine la narració Les dones de can Catany, del
llibre Difunts sota els ametllers en flor, de Baltasar Porcel.
Finalment, hi ha el que va fer per a Televisió Espanyola, l'any
1987, per a la promoció del disc Gavines i dragons, de Maria del
Mar Bonet, l'únic que es va realitzar i que es va poder veure
diverses vegades en la petita pantalla. Joan Mas ens dóna a
conèixer també l'existència d'un recull de proses hiperrealistes,
titulades Paper, paperàs, paperum (mostruari), que sembla que volia
publicar en la seva col·lecció «La garangola» però que, enc que
molt elaborat, sembla que ha romàs incomplet i, per suposat, inèdit
fins ara. Tal vegada seria possible de publicar-lo a qualque
revista? Sobre la poesia de Damià Huguet trobam un petit assaig de
Francesc Parcerisas, en el qual ens fa avinent una imatge ben
curiosa de la parenta pobra/rica d'aquest: «Una poesia construïda
com un claper (substantiu que Damià Huguet utilitzarà per al títol
del llibre de 1988 L'ull dels clapers): les pedres o les paraules
que fan nosa es van acumulant en un túmul per permetre de llaurar
el camp, però l'amuntegament sempre té un forat, un ull, on poden
trobar refugi els animals i on els caçadors els poden anar a
abatre. Així és la poesia de Damià Huguet: abassegadora i dura,
esquerpa, però amb un ull on s'amaga la vida, que és constantment
perill».
Hi ha també un article d'Andreu Manresa dedicat al personatge
campaner Damià Canova: ¿És viu en Damià Huguet? Escrit urgent
damunt un torcaboques dins mar. I un útil estudi de Damià Pons
sobre el temps i els doblers que Huguet va dedicar a l'activitat
editorial, del tot disconforme amb el panorama ídem d'aquella
època. Per altra banda, Sebastià Verd s'ocupa de la seva labor
periodística i Joan Pomar del seu activisme cultural i social.
Amb poques paraules, DH Damià Huguet, que tal és el títol
d'aquest valuós llibre, és una feina ben feta, que contribuirà al
manteniment de la presència de la múltiple obra huguetiana entre
nosaltres. Estam d'enhorabona, amb això està dit tot.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.