Primera pregunta: es pot imposar el laïcisme? Els bisbes creuen que sí, i l'argument és, de fet, el leit-motiv de la seva protesta contra aquesta assignatura que s'ha de dir Educació per a la Ciutadania. És indubtable que es poden imposar el catolicisme, el calvinisme, el judaisme, l'islam, el budisme o l'hinduisme, però no és fàcil entendre que el principi de separació entre l'esfera d'allò religiós i l'esfera d'allò públic pugui ser objecte d'imposició. I és fàcil entendre que els que ho prediquen estan reclamant el retorn al temps de la religió oficial o la religió d'Estat. L'Educació per a la Ciutadania suposarà, com no pot ser d'una altra manera, la formació en els principis de la igualtat i el respecte a les llibertats personals. Que això signifiqui «imposar el laïcisme» revela com els costa a alguns renunciar a la posició de guardià de les consciències i censor de les conductes. Tampoc no va ser fàcil, admetre que la Terra gira al voltant del Sol. I no dic res de l'evolució de l'home, perquè n'hi ha que encara mouen el tema.
Segona pregunta: es pot segrestar una revista amb una caricatura poc respectuosa dels membres de la Casa Reial? La pregunta no és si el dibuix ens agrada, o si la seva publicació és adequada. Tornam a les caricatures de Mahoma: els que defensàvem la llibertat de publicar-les no negàvem que fossin poc delicades o de mal gust. La pregunta és si el segrest judicial d'una publicació és un mecanisme coherent amb el nostre ordre constitucional. Per allò que atempta contra l'honor de les persones, no deixa d'haver-hi el recurs al Codi Penal i als tribunals, només faltaria. Que els membres de la Casa Reial no hi puguin recórrer, com qualsevol altre ciutadà, diu molt poc a favor de la modernitat i del perfil democràtic d'aquesta institució anomenada monarquia.
Tercera pregunta: les audiències en què les institucions saluden la família reial són actes de vassallatge? No sé contestar la pregunta, però tampoc no veig que sigui necessari fer massa escarafalls davant la vinguda dels Borbons a Mallorca. Al cap i a la fi, hem acollit amb hospitalitat i sense gaire traumes personatges de la talla intel·lectual d'Ana García Obregón, o de la integritat moral de Cristopher Skase. Facem una altra pregunta, però: una declaració solemne en què la plana major dels grups empresarials demanen perdó per un comunicat de les joventuts d'un partit polític minoritari és un acte de vassallatge? La resposta és sí.
Quarta pregunta: es pot retirar a una mare la custòdia d'una filla per mantenir una relació homosexual? Si sou dels que pensau que aquesta mena de relacions atempta contra l'ordre natural de les coses, i que un progenitor que s'hi dóna constitueix un mal exemple per als fills, hauríeu de fer l'esforç de ser conseqüents i defensar la retirada de la custòdia per a tots aquells pares que incorren en conductes delictives o de moralitat dubtosa. Els jutges s'han de dedicar, a partir d'ara, a retirar les custòdies a regidors d'urbanisme que cobren comissions, a especuladors immobiliaris que paguen comissions i a notaris que donen cobertura a societats que viuen de les comissions. No sé si és cert que un pare homosexual fa que augmentin les possibilitats d'un fill homesexual, però deu ser més fàcilment comprovable que un pare corrupte fa més probable un fill corrupte.
Cinquena pregunta: a quin país vivim?
