Primera pregunta: es pot imposar el laïcisme? Els bisbes creuen
que sí, i l'argument és, de fet, el leit-motiv de la seva protesta
contra aquesta assignatura que s'ha de dir Educació per a la
Ciutadania. És indubtable que es poden imposar el catolicisme, el
calvinisme, el judaisme, l'islam, el budisme o l'hinduisme, però no
és fàcil entendre que el principi de separació entre l'esfera
d'allò religiós i l'esfera d'allò públic pugui ser objecte
d'imposició. I és fàcil entendre que els que ho prediquen estan
reclamant el retorn al temps de la religió oficial o la religió
d'Estat. L'Educació per a la Ciutadania suposarà, com no pot ser
d'una altra manera, la formació en els principis de la igualtat i
el respecte a les llibertats personals. Que això signifiqui
«imposar el laïcisme» revela com els costa a alguns renunciar a la
posició de guardià de les consciències i censor de les conductes.
Tampoc no va ser fàcil, admetre que la Terra gira al voltant del
Sol. I no dic res de l'evolució de l'home, perquè n'hi ha que
encara mouen el tema.
Segona pregunta: es pot segrestar una revista amb una caricatura
poc respectuosa dels membres de la Casa Reial? La pregunta no és si
el dibuix ens agrada, o si la seva publicació és adequada. Tornam a
les caricatures de Mahoma: els que defensàvem la llibertat de
publicar-les no negàvem que fossin poc delicades o de mal gust. La
pregunta és si el segrest judicial d'una publicació és un mecanisme
coherent amb el nostre ordre constitucional. Per allò que atempta
contra l'honor de les persones, no deixa d'haver-hi el recurs al
Codi Penal i als tribunals, només faltaria. Que els membres de la
Casa Reial no hi puguin recórrer, com qualsevol altre ciutadà, diu
molt poc a favor de la modernitat i del perfil democràtic d'aquesta
institució anomenada monarquia.
Tercera pregunta: les audiències en què les institucions saluden
la família reial són actes de vassallatge? No sé contestar la
pregunta, però tampoc no veig que sigui necessari fer massa
escarafalls davant la vinguda dels Borbons a Mallorca. Al cap i a
la fi, hem acollit amb hospitalitat i sense gaire traumes
personatges de la talla intel·lectual d'Ana García Obregón, o de la
integritat moral de Cristopher Skase. Facem una altra pregunta,
però: una declaració solemne en què la plana major dels grups
empresarials demanen perdó per un comunicat de les joventuts d'un
partit polític minoritari és un acte de vassallatge? La resposta és
sí.
Quarta pregunta: es pot retirar a una mare la custòdia d'una
filla per mantenir una relació homosexual? Si sou dels que pensau
que aquesta mena de relacions atempta contra l'ordre natural de les
coses, i que un progenitor que s'hi dóna constitueix un mal exemple
per als fills, hauríeu de fer l'esforç de ser conseqüents i
defensar la retirada de la custòdia per a tots aquells pares que
incorren en conductes delictives o de moralitat dubtosa. Els jutges
s'han de dedicar, a partir d'ara, a retirar les custòdies a
regidors d'urbanisme que cobren comissions, a especuladors
immobiliaris que paguen comissions i a notaris que donen cobertura
a societats que viuen de les comissions. No sé si és cert que un
pare homosexual fa que augmentin les possibilitats d'un fill
homesexual, però deu ser més fàcilment comprovable que un pare
corrupte fa més probable un fill corrupte.
Cinquena pregunta: a quin país vivim?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.