La setmana passada, a Hannover, un ciutadà alemany sembla que es
va enfadar amb el seu ordinador i el va llançar per la finestra.
Tot i que la notícia no especifica les característiques de
l'aparell, posaria messions sobre quin era el sistema operatiu que
feia servir, però el que sí especifica és que els veïnats es varen
endur un bon regiró "era devers mitjanit" i varen cridar la policia
per tal que esbrinàs d'on venia tot aquell enrenou i per evitar
mals més grans. La policia va trobar les restes d'electrònica al
carrer i amb, un tres i no res, varen tenir identificat l'amo
enfadat.
Fins aquí res de nou, la nota curiosa va venir de part del
portaveu de la policia quan va explicar que havien deixat anar
l'amo de l'ordinador, això sí, després d'assegurar-se que netejaria
les restes del seu ordinador defenestrat, ensems que justificava la
irada actuació d'aquest amb una frase de l'estil «I qui no ha
tingut ganes alguna vegada de llençar el seu ordinador per la
finestra?». na justificació que pot convertir en un esport de risc
caminar pels carrers en segons quins moments del dia o de la nit,
especialment aquells en els quals hi pugui haver algú fent feina a
ca seva amb un d'aquests estris. Un perill que augmenta amb
l'antiguitat de la màquina, ja que no és el mateix que et caigui a
sobre un monitor antic de tub que un d'aquests prims moderns
d'ara.
Em puc imaginar la fúria d'aquest ciutadà a partir del record
d'un dels primers vídeos que va circular massivament per Internet
ja fa una bona partida d'anys. El vídeo era clarament un muntatge
"fins i tot em sona haver-lo vist formant part d'un anunci per la
tele" en el qual sortia un oficinista que començava a donar cops
ben forts al teclat, el qual fa servir després per pegar a la
pantalla, fins que la toma a terra, on la remata amb dues coces,
tot això acompanyat de la mirada furtiva i passiva "sobretot
passiva" del seu company d'oficina. Si hi ha algú que encara no
l'ha vist, segur que el pot trobar al YouTube fent servir com a
paraules de cerca «breaking computer», la qual cosa "sigui dit de
passada" m'ha permès de comprovar que aquesta "la de destrossar
ordinadors" és un entreteniment que ocupa els moments de lleure de
molta de gent. Tot i que cal no oblidar que no tot és fúria i ràbia
contra els ordinadors: fa una bona partida d'anys una associació
d'aquestes de joves que prediquen "i diuen que practiquen"
l'abstinència sexual abans del matrimoni, van posar en marxa una
campanya en la qual recomanaven que acaronessin el seu ordinador o
la seva mascota, per comptes de la seva parella i així mantenir
allunyada la temptació.
Convé dir que, amb l'expansió d'Internet crec que van deixar
anar l'ordinador com a objecte d'acaronament, atesa la proliferació
de llocs per a adults que es va produir des del primer moment.
Tanmateix millor així, atès que ja es poden imaginar les terribles
connotacions associades al fet que aquest ciutadà de Hannover
hagués estat membre d'una d'aquestes sectes procastedat que
acaronaven l'ordinador per comptes de la parella. A part d'aquests,
la notícia es presta a molts més comentaris, com per exemple, un
que aniria en la direcció d'explicar a aquest homenet de Hannover
que defenestrar "dit en anglès" un ordinador vol dir una cosa ben
diferent, ja que voldria dir, en tot cas, canviar-li el windows
"finestres" per un sistema operatiu de debò i lliure. Però en
qualsevol cas, i em sap greu haver de contradir el portaveu de la
policia, no hi ha res que pugui justificar una perillosa mostra de
violència com la d'aquest ciutadà. Encara que faci servir
windows.
Llorenç Valverde, vicerector de la UOC
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.