La setmana passada, a Hannover, un ciutadà alemany sembla que es va enfadar amb el seu ordinador i el va llançar per la finestra. Tot i que la notícia no especifica les característiques de l'aparell, posaria messions sobre quin era el sistema operatiu que feia servir, però el que sí especifica és que els veïnats es varen endur un bon regiró "era devers mitjanit" i varen cridar la policia per tal que esbrinàs d'on venia tot aquell enrenou i per evitar mals més grans. La policia va trobar les restes d'electrònica al carrer i amb, un tres i no res, varen tenir identificat l'amo enfadat.
Fins aquí res de nou, la nota curiosa va venir de part del portaveu de la policia quan va explicar que havien deixat anar l'amo de l'ordinador, això sí, després d'assegurar-se que netejaria les restes del seu ordinador defenestrat, ensems que justificava la irada actuació d'aquest amb una frase de l'estil «I qui no ha tingut ganes alguna vegada de llençar el seu ordinador per la finestra?». na justificació que pot convertir en un esport de risc caminar pels carrers en segons quins moments del dia o de la nit, especialment aquells en els quals hi pugui haver algú fent feina a ca seva amb un d'aquests estris. Un perill que augmenta amb l'antiguitat de la màquina, ja que no és el mateix que et caigui a sobre un monitor antic de tub que un d'aquests prims moderns d'ara.
Em puc imaginar la fúria d'aquest ciutadà a partir del record d'un dels primers vídeos que va circular massivament per Internet ja fa una bona partida d'anys. El vídeo era clarament un muntatge "fins i tot em sona haver-lo vist formant part d'un anunci per la tele" en el qual sortia un oficinista que començava a donar cops ben forts al teclat, el qual fa servir després per pegar a la pantalla, fins que la toma a terra, on la remata amb dues coces, tot això acompanyat de la mirada furtiva i passiva "sobretot passiva" del seu company d'oficina. Si hi ha algú que encara no l'ha vist, segur que el pot trobar al YouTube fent servir com a paraules de cerca «breaking computer», la qual cosa "sigui dit de passada" m'ha permès de comprovar que aquesta "la de destrossar ordinadors" és un entreteniment que ocupa els moments de lleure de molta de gent. Tot i que cal no oblidar que no tot és fúria i ràbia contra els ordinadors: fa una bona partida d'anys una associació d'aquestes de joves que prediquen "i diuen que practiquen" l'abstinència sexual abans del matrimoni, van posar en marxa una campanya en la qual recomanaven que acaronessin el seu ordinador o la seva mascota, per comptes de la seva parella i així mantenir allunyada la temptació.
Convé dir que, amb l'expansió d'Internet crec que van deixar anar l'ordinador com a objecte d'acaronament, atesa la proliferació de llocs per a adults que es va produir des del primer moment. Tanmateix millor així, atès que ja es poden imaginar les terribles connotacions associades al fet que aquest ciutadà de Hannover hagués estat membre d'una d'aquestes sectes procastedat que acaronaven l'ordinador per comptes de la parella. A part d'aquests, la notícia es presta a molts més comentaris, com per exemple, un que aniria en la direcció d'explicar a aquest homenet de Hannover que defenestrar "dit en anglès" un ordinador vol dir una cosa ben diferent, ja que voldria dir, en tot cas, canviar-li el windows "finestres" per un sistema operatiu de debò i lliure. Però en qualsevol cas, i em sap greu haver de contradir el portaveu de la policia, no hi ha res que pugui justificar una perillosa mostra de violència com la d'aquest ciutadà. Encara que faci servir windows.
Llorenç Valverde, vicerector de la UOC
