Una vegada vaig sentir dir a un psicòleg que tots els humans tenim una certa tendència a autoflagelar-nos. Uns més que els altres, tot s'ha de dir. Com que jo no tenc perquè ser una excepció, de tant en tant em peg un bany de massoquisme i escolt qualque emissora de ràdio d'aquestes que hom ha qualificat com «la brunete mediàtica».I això va ser el que vaig fer l'altre dia. I la veritat és que ho vaig pagar car. Vaig sintonitzar una d'aquestes tertúlies radiofòniques fetes des de Madrid i on només hi participen persones d'una determinada ideologia, per la qual cosa, no hi sol haver gaire discrepàncies entre ells, a no ser per veure qui la diu més grossa en contra dels socialistes o, encara molt millor, en contra dels que ells anomenen nacionalistes i entre els quals,inexplicablement, no s'hi compten, malgrat les seves contínues crides al patriotisme espanyol. La veritat és que vaig quedar astorat, tant per les opinions que s'hi vessaven com, encara més, pel to i el tipus de llenguatge que gastaven. La cosa ja va començar a la presentació dels contertulians.Un d'ells, no m'enrecord del nom ni em va sonar de res quan l'anomenaren, acabava d'arribar a Mallorca, on havia vengut a passar-hi unes petites vacances. Idò, sense més ni pus, el primer que destacà de la nostra Illa va ser el desgraciats que som per haver caigut en mans dels fonamentalistes (sic).Com a exemple va dir que havia visitat el Parc Natural de sa Dragonera i a tota la documentació que va trobar-hi hi figurava el català (ell en va dir llengua vernàcula) en primer lloc i en lletra més grossa, mentre que el castellà i altres idiomes europeus es trobaven darrere i en lletra més petita. Això, segons ell era una mostra del que feia el nou govern (com si hagués tengut temps en un parell de dies que duu de feina) i una manca de respecte als espanyols i europeus que visiten l'Illa. Ja me'n direu! Des cap d'una estona va sortir el tema de Navarra. No cal dir que hi havia unanimitat en exigir al PSOE que no pactàs amb Nafarroa Bai. I advertien que, en cas que això passàs, els infants de la Ribera (zona sud deNavarra, castellanoparlant) haurien d'estudiar euskera a l'escola, el que consideraven una imposició intolerable. Un dels participants va dir que si la cosa seguia així arribaria que a Sòria els alumnes tendrien una assignatura d'euskera, el que seria, segons ell, una mostra de totalitarisme.Va seguir el president d'un sindicat d'estudiants, majoritari a la Comunitat de Madrid, que es lamentava que els estrangers, gràcies a l'Institut Cervantes, tenguin moltes facilitats per estudiar castellà, però que això no es pugui fer a Catalunya on , segons ell l'espanyol està proscrit del sistema educatiu. I així una darrere l'altre. Us puc ben assegurar que vaig quedar ben escarrufat! Com pot ser mai que siguin tan egocèntrics? Com pot ser mai que diguin mentides com si res? Com és possible que considerin negatiu per ells el que ens fan a nosaltres cada dia i des de fa una partida de segles? Quina barra!