Moniato's

Enguany, aprofitant que la festa venia en dilluns, hem aprofitat el dia de la Mare de Déu del Carme per realitzar el ritual d'inici de les vacances a Santa Pola: dinar al restaurant Moniato's. Així que, tot i que ja feia dos dies que corríem per aquesta vila marinera del Baix Vinalopó fent la posada a punt de l'apartament per a una estada d'un mes, al migdia d'un atípic dia de mitjan juliol, climatològicament parlant, ens vam deixar caure pel Mesón Moniato's, on havíem encarregat un arròs de llamàntol. Des que el sol havia badat el dia, els vilatans feien volar coets i esclataven masclets per ofrenar la patrona del mar, com ja havien fet al llarg del diumenge, perfumant els voltants de l'engalanada capella de la Verge amb l'acidesa ensofrada de la pólvora. El restaurant, una mixtura de pintures marineres sota una volguda teulada castellana, es troba en la cruïlla dels carrers Sacrament i Alejo Bonmatí, a mitjan camí entre el port de pescadors i el castell-fortalesa que llinda amb la plaça de la Glorieta, talment al centre neuràlgic del poble. Seure a taula i posar-se en les mans de n'Antonio, el cuiner, és un luxe sense comparació a Santa Pola. N'Antonio és un vell mariner, ja entrat en la seixantena, capità retirat, bon coneixedor de les costes mallorquines i eivissenques i que fins fa una vintena d'anys havia estat armador d'una empresa amb seu a les Canàries, que va vendre pels problemes que la lluita entre el Marroc i el Front Polisario causaven als seus vaixells. A taula, obrírem boca amb un meravellós mos que amistosament li ha agafat en préstec el mateix Santi Santamaria: espardenyes amb gambes.I què us podria dir de l'arròs amb llamàntol? Com ja és costum també, hem aparaulat amb n'Antonio la segona missa obligada de cada estiu per cruspir-nos el seu impagable caldero de roja ('gallina', que en diuen per aquí), arrodonit amb un arròs a banda que bé valen els peatges de l'A-7 des de Martorell fins a Sant Joand'Alacant