La comparació entre el pas del cineasta novaiorquès Woody Allen
per Barcelona i la frustrada visita dels americans del Pla Marshall
a Villar del Río que explica la inoblidable pel·lícula de Berlanga,
és tan oportuna com inevitable. Basta veure l'abundància de
referències aparegudes als diaris barcelonins, a les tertúlies
radiofòniques i per la xarxa d'internet. La intenció de tothom que
ha tirat d'aquesta veta és, si fa no fa, la mateixa: caricaturitzar
el formidable provincianisme demostrat per una part significativa
de les elits polítiques i institucionals de la capital catalana
davant Mr. Allen. Fa gràcia, això, però també llàstima. Sobretot si
comproves, després de tornar a visionar Bienvenido, Mr. Marshall,
que els paral·lelismes que pots establir entre aquesta pel·lícula i
la realitat barcelonina d'aquests dies són encara més nombrosos,
directes i punyents del que et podies imaginar.
Però la ridiculització ha derivat en crítica més aspra quan s'ha
sabut que la rendició de Barcelona als peus del director americà ha
vingut acompanyada d'una suculent subvenció pública perquè el geni
rodi la pel·lícula. Ja no són els regalets del batle i de diversos
consellers de la Generalitat, el doctorat honoris causa de la UPF,
els homenatges oportunistes de tots els qui no es volen deixar
perdre l'oportunitat de fer-se una foto al costat del mestre Allen.
És que, a més, el poble "l'erari públic" haurà acabat pagant-li la
pel·lícula... i dues vegades: primer per fer-la, i després per
veure-la als cinemes.
I ara, parlem d'un altre cineasta. Menys famós i menys el que
vulgueu que el gran Woody Allen, però més proper i més nostre. Em
referesc al mallorquí Rafa Cortès i a la seva opera prima, Yo, que
podeu anar a veure aquests dies a un cinema de Palma. No us podeu
imaginar fins a quin punt ens vam rompre el cap, al Departament de
Cultura del Consell de Mallorca, cercant la possibilitat de
subvencionar la producció d'aquest film. A finals de 2002 en Rafa
Cortès ens va venir a veure per explicar-nos, entusiasmat, el seu
projecte. Tenia l'aval i el suport d'una productora audiovisual
catalana solvent i important, el director de la qual estava
convençut de la qualitat i la viabilitat de la proposta del jove
realitzador mallorquí. Fins i tot vaig viatjar a Barcelona,
convidat per la productora, per conèixer més de prop el projecte.
Vam estudiar diverses alternatives. Però rai. Confés, amb
resignació i tristesa, que vam ser incapaços de trobar una via
"legal, s'entén: excloïem els xanxullos" per donar suport a un jove
mallorquí que es llançava amb coratge a l'aventura de rodar la seva
pròpia pel·lícula. Han passat cinc anys. En Rafa Cortès ha acabat
Yo, ha conseguit estrenar-la en el difícil circuit comercial, i ja
ha començat a passejar-la per festivals internacionals i ha rebut
valoracions excel·lents de la crítica i el reconeixement del
públic. Basta que aneu a veure-la per comprovar que ha estat capaç
de fer... sense l'ajuda de les institucions públiques.
No sé si passant els anys quedarà gaire cosa de la visita de
Woody Allen a Barcelona, a banda, òbviament, de la pel·lícula. En
qualsevol cas, haurem après fins a quin punt la lloable projecció
internacional d'una ciutat o d'un país pot acabar en trist
espectacle provincià. De l'estrena de Yo, en queda "me'n queda" la
lliçó del que haurien de fer les institucions públiques amb el
cinema, i específicament amb els nostres creadors. I de tot plegat,
en podríem treure una idea: Berlanga ja és vell, però potser algun
director més jove s'animaria a fer un Bienvenido, Mr. Marshall-2,
per parodiar l'estiu cultural barcelonès del 2007. Fins i tot s'hi
podria inserir, a mode d'homenatge, una cita d'un dels personatges
de la cinta berlanguiana: aquella de l'hidalgo decadent Don Luis,
que mirant-se amb menyspreu el poble li etziba: «Y todos vosotros
unos mamarrachos, unos peleles que os disfrazáis para halagar a
unos extranjeros mendigando un regalo. Y tú, ¿qué clase de alcalde
eres? ¿Qué te propones? ¿Qué vais a conseguir? Hacer el indio ante
estos indios».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.