Des de dintre veim mig rostre guaitant a l'altre costat del
mostrador. Després de voltar tots els finestrals, i en un moment de
feina, quan han coincidit dos clients al mateix temps, es nota
sobtadament, la seva presència a dintre de la botiga. Porta un
vestit i ha sigut entrar i posar-se a la gotzoneta, rere una
góndola de novetats, tan acotada que si no hi penses, no sembla que
hagi entrat ningú.
Mentre vaig despatxant els clients un rere l'altre, he observat
com he pogut, com es desplaçava en ziga-zaga entre les novetats,
sense aixecar-se, tot mirant els llibres de butxaca i de tant en
tant, deixant anar una miradeta furtiva, molt disssimuladament i de
forma ràpida tornant a la seva curiosa recerca. Mentre atenia el
telèfon, s'ha desplaçat al pis de dalt, veloç, però quasi sense fer
soroll, de forma tant ràpida, que encara dubtava de si havia
marxat. No. De la noia del vestit no en sabem res, no és una
clienta de la casa i no n'hem pas sentit la veu. És mala d'ubicar,
i no coneixem l'idioma que parla, si és que parla. Aprofita l'angle
mort de l'altra sala, i quasi no la podem seguir, mentre tresca els
llibres de la secció de salut i autoajuda. Si fos la típica clienta
de novel·letes d'estiu, de novetats a la carta o que cerca que la
recomanin, ja hauríem entrecreuat algun mot. Si fos la clienta que
sol cercar assaig sobre sexualitat o filosofia o, fins i tot,
literatura de viatges, ja n'hauríem sentit la veu. O si fos la
típica noia simpàtica del P.P. d'aquestes que quan entren, tot
d'una et demanen : «todo lo teneis en mallorquín?» li podríem
recomanar: La importancia del diàlogo, Saber delegar, El poder de
la negociación, Saber hablar en público...y en privado, Hablar (de
verdad) catalán en la intimidad o Es fácil pasar a la oposición si
sabes cómo. Per altra banda, si triàs un llibre infantil, per algun
fillet, l'estaríem orientant segons l'edat de l'infant, però aquest
és un cas mal de seguir, car no ens demana res i no acaba de trobar
el seu lloc a la botiga. Cada cop que ens apropam, sembla que
s'allunyi i ens miri amb recel, com si la posassim en perill.
Abans de poder decidir res, de poder trencar el gel amb aquesta
persona, en una revolada deixa la fitxa i l'import exacte en un
bitllet. Quan li anàvem a demanar si volia una bossa, reacciona
contrariada i marxa quasi corrents. Caminant veloçment i
desapareixent al primer cantó. Mentre pico l'import amb el títol,
em sorprenc del llibre que acab de vendre, però tot acaba quadrant:
Supera tus miedos de una vez por todas.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.