Eixamplar les classes mitjanes i aportar-los el màxim benestar
possible, fou un dels eixos del discurs d'investidura del president
Antich fa uns dies. Els analistes dels fenòmens socials provocats
pel turisme a les illes s'han sentit més fascinats per si aquest
enconaria una nova classe dirigent "semblant a la burgesia, per
dir-ho amb referents decimonònics" que no a la vertadera revolució
social que ha implicat el procés d'assalariament, induït també pel
turisme, donant lloc a un nou segment social, que també per dir-ho
d'alguna manera, haurem d'anomenar classes mitjanes, sensu lato i
amb permís de Max Weber. No sé si s'hi haurien d'incloure tots els
assalariats, si no és així, també han de sortir els proletaris en
aquesta història social, un poc tenyida de romanticisme marxià.
Sigui com sigui, conviuen amb antics terratinents residuals, encara
poderosos, petits pagesos propietaris "que passaren durant el segle
XX de proletaris ( pagesos) a propietaris", burgesos "en sentit
medieval d'habitants dels burgs nous, a Palma i a la vorera de
mar"... Tot plegat, un fris que ha pegat un bot cap a una societat
moderna, conservant pàtines de la tradició precapitalista, que ara
s'esborren dins la memòria recent. Alguns no han pogut pair aquest
canvi i es lamenten de la servitud que ha comportat abocar-se
totalment al turisme: «com no sia la vocació de tots els illencs la
de llustrabotes», em deia un vell professor.
L' arribada del turisme de masses ha significat una nova era,
fins el punt que es distingeix entre «abans del turisme» i «ara».
Es vol significar amb això que el turisme ha incidit sobre la
societat i la cultura, encara que, com ha observat algú
encertadament: «la Mallorca preturística era un paradís... només
per als botifarres». Es poden fer tot un seguit de
caracteritzacions de l' home illenc de l'etapa preturística, ja que
el canvi provocat pel turisme incidirà, sobretot, en el sector de
la població classificat com a classes baixes, que a les illes
constituïen un conglomerat social, potser el més important, sense
oblidar el canvi i relleu de les classes dirigents. Aquí no hi
arribà la revolució liberal, ni tan sols al món urbà, tal com havia
passat a altres comunitats, qui sap si per la idiosincràcia del
caràcter, de l'hàbitat o de les activitats econòmiques de les
illes.
La població a les parts foranes es dedicava quasi exclusivament
a l'activitat agrària, s'hi pot afegir el contrapunt d'algunes
fàbriques i un moviment obrer minimalista. Tanmateix
l'apoliticisme, subjugat pel funcionament caciquil del vot polític
"que es va reverdir amb l'ecotaxa", l'afecció als hàbits
tradicionals amb el temor quasi religiós als canvis, la confiança
temorenca en les autoritats, imposava un fort signe d'estabilitat,
caracteritzant una societat molt conservadora. Una massa de
jornalers agraris, pagesos de petita propietat, artesans i petits
industrials, comerciants, rendistes, funcionaris, un clergat
regular i secular nombrós i massa influent, tots, mesclats amb
pobres de solemnitat, funcionaris del govern central i grans
terratinents, eren el gresol de les capes socials illenques.
El punt d'inflexió, marcat a qualsevol taula estadística, ens
demostra com el pas d'una societat que depèn del sector primari a
una altra que depèn del sector terciari catalitzat pel turisme és
ben clar, així com el seu efecte en l'augment i el ritme de
creixement de les illes i de l'evolució social. El turisme de
masses significa un canvi "un més" en la dependència respecte de
l'exterior. Certament, també és a l'exterior el bessó del procés
turístic. Hi ha, això sí, un gir històric i notable: la indústria
turística de masses funciona en condicions absolutament
capitalistes. El fulminant que marcà l'arrencada de la nova etapa
es donà el juliol de 1959, el «Plan de Estabilización» imposà una
devaluació important del canvi exterior de la pesseta i es
normalitzà la seva convertibilitat.
L'estructura ocupacional de la població de les Illes Balears en
les darreres dècades, reflecteix aquest canvi, que ha estat
concomitant amb el procés d'urbanització i, en definitiva, amb el
procés de desenvolupament econòmic que el turisme va desfermar a
tot l'arxipèlag. Es pot comprovar que el pes relatiu de les
ocupacions camperoles ha disminuït de forma espectacular "ara, a
més, molts dels jornalers són immigrants. En els nivells
ocupacionals no camperols, l'expansió ha estat, sobretot, en les
ocupacions manuals (peons i obrers qualificats) i en segon lloc, en
els nivells intermedis, petits comerciants i treballadors mitjans.
Hi ha hagut variacions menors en el pes relatiu dels nivells
mitjans-alts o alts. El més cridaner ha estat el procés creixent
d'assalariament. Aquests fets ens fan tèmer del canvi social a què
han estat sotmeses les illes Balears, que no és altre que el pas
d'una societat agrària-tradicional a una societat de serveis
moderna. En síntesi, observem avui a les Balears una estructura
social composada per una exigua classe alta, una classe mitjana,
amb les fronteres molt imprecises (els sociòlegs parlen de classes
mitjanes-mitges, mitjanes-altes i mitjanes-baixes), i un gran grup
de classe treballadora; hi hem d'afegir els aturats, pobres i
exclosos socials, que tanquen la cadena. Vet aquí uns dels grans
canvis socials que ha operat el turisme a les Illes Balears: la
mobilitat social ha fet de força anivelladora, entre les classes
altes i les baixes, sobretot per l'aparició d'aquestes noves
classes mitjanes i assalariades i la retracció de la població
agrària. Cal dir aquí, per no oblidar-ho, que la població agrària
residual es veia com la dipositària dels valors més tradicionals,
fonamentadors del que s'anomena trets identitaris, no així aquestes
noves capes socials, més aculturades.
La societat tradicional preturística de les Illes Balears tenia
un lentíssim canvi social: qui naixia missatge, moria missatge; qui
volia progressar emigrava cap a l' exterior; sense mobilitat
vertical de la població, amb l'aïllament i l'economia agrària, no
existien problemes d'integració. L'economia hiperespecialitzada és
el factor desencadenant d'aquests condicionaments que han originat
aquesta nova societat, amb un ràpid canvi social, el congriament
d'una estructura social heterogènia, amb l'aparició d'aquestes
classes mitjanes i assalariades, el canvi de signe migratori (i la
seva repercussió demogràfica interna), la mobilitat vertical de la
població, l'aparició de problemes d'integració de determinats grups
socials i la superació definitiva de l'aïllament insular, tot
diluït dins el que ara s'anomena globalització. Convendria
examinar, però, fins a quin punt els canvis comportamentals
provocats per la irrupció del turisme han duit també implícits
canvis del sistema de valors. Es pot discrepar de les
característiques, però els trets generals de la societat de Balears
són prou definidors. És, com deia el principi, el camp del
comportament empresarial qui ha demanat el protagonisme, fins i tot
quan tirava la pedra i amagava la cara. No cal dir que la
participació de la mà d'obra assalariada, dels petits empresaris i,
també, dels efectes no desitjats d'una economia en expansió s'han
de fer presents quan s'analitza el fet turístic i el canvi social.
Ara el president Antich vol donar protagonisme a aquestes classes
mitjanes aparegudes amb els diferents «booms turístics». Ja era
hora, no només s'ha de parlar del paper d'aquesta anomenada
«Burgesia turística», una classe que s'ha hagut de formar amb molt
poc temps i que no se sap molt bé si ha assimilat el seu paper
d'elit de poder. Com em deia un amic: «pareixem una societat
incompleta, un país a mig fer». Ara però, ja tenim la perspectiva
clara que el turisme de masses ha transformat la societat de les
illes en una societat moderna d'economia de mercat. Amb els seus
avantatges, els seus inconvenients, les seves penyores i els seus
ròssecs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.