algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Les classes mitjanes (als discursos del president Antich)

Eixamplar les classes mitjanes i aportar-los el màxim benestar possible, fou un dels eixos del discurs d'investidura del president Antich fa uns dies. Els analistes dels fenòmens socials provocats pel turisme a les illes s'han sentit més fascinats per si aquest enconaria una nova classe dirigent "semblant a la burgesia, per dir-ho amb referents decimonònics" que no a la vertadera revolució social que ha implicat el procés d'assalariament, induït també pel turisme, donant lloc a un nou segment social, que també per dir-ho d'alguna manera, haurem d'anomenar classes mitjanes, sensu lato i amb permís de Max Weber. No sé si s'hi haurien d'incloure tots els assalariats, si no és així, també han de sortir els proletaris en aquesta història social, un poc tenyida de romanticisme marxià. Sigui com sigui, conviuen amb antics terratinents residuals, encara poderosos, petits pagesos propietaris "que passaren durant el segle XX de proletaris ( pagesos) a propietaris", burgesos "en sentit medieval d'habitants dels burgs nous, a Palma i a la vorera de mar"... Tot plegat, un fris que ha pegat un bot cap a una societat moderna, conservant pàtines de la tradició precapitalista, que ara s'esborren dins la memòria recent. Alguns no han pogut pair aquest canvi i es lamenten de la servitud que ha comportat abocar-se totalment al turisme: «com no sia la vocació de tots els illencs la de llustrabotes», em deia un vell professor.

L' arribada del turisme de masses ha significat una nova era, fins el punt que es distingeix entre «abans del turisme» i «ara». Es vol significar amb això que el turisme ha incidit sobre la societat i la cultura, encara que, com ha observat algú encertadament: «la Mallorca preturística era un paradís... només per als botifarres». Es poden fer tot un seguit de caracteritzacions de l' home illenc de l'etapa preturística, ja que el canvi provocat pel turisme incidirà, sobretot, en el sector de la població classificat com a classes baixes, que a les illes constituïen un conglomerat social, potser el més important, sense oblidar el canvi i relleu de les classes dirigents. Aquí no hi arribà la revolució liberal, ni tan sols al món urbà, tal com havia passat a altres comunitats, qui sap si per la idiosincràcia del caràcter, de l'hàbitat o de les activitats econòmiques de les illes.

La població a les parts foranes es dedicava quasi exclusivament a l'activitat agrària, s'hi pot afegir el contrapunt d'algunes fàbriques i un moviment obrer minimalista. Tanmateix l'apoliticisme, subjugat pel funcionament caciquil del vot polític "que es va reverdir amb l'ecotaxa", l'afecció als hàbits tradicionals amb el temor quasi religiós als canvis, la confiança temorenca en les autoritats, imposava un fort signe d'estabilitat, caracteritzant una societat molt conservadora. Una massa de jornalers agraris, pagesos de petita propietat, artesans i petits industrials, comerciants, rendistes, funcionaris, un clergat regular i secular nombrós i massa influent, tots, mesclats amb pobres de solemnitat, funcionaris del govern central i grans terratinents, eren el gresol de les capes socials illenques.

El punt d'inflexió, marcat a qualsevol taula estadística, ens demostra com el pas d'una societat que depèn del sector primari a una altra que depèn del sector terciari catalitzat pel turisme és ben clar, així com el seu efecte en l'augment i el ritme de creixement de les illes i de l'evolució social. El turisme de masses significa un canvi "un més" en la dependència respecte de l'exterior. Certament, també és a l'exterior el bessó del procés turístic. Hi ha, això sí, un gir històric i notable: la indústria turística de masses funciona en condicions absolutament capitalistes. El fulminant que marcà l'arrencada de la nova etapa es donà el juliol de 1959, el «Plan de Estabilización» imposà una devaluació important del canvi exterior de la pesseta i es normalitzà la seva convertibilitat.

L'estructura ocupacional de la població de les Illes Balears en les darreres dècades, reflecteix aquest canvi, que ha estat concomitant amb el procés d'urbanització i, en definitiva, amb el procés de desenvolupament econòmic que el turisme va desfermar a tot l'arxipèlag. Es pot comprovar que el pes relatiu de les ocupacions camperoles ha disminuït de forma espectacular "ara, a més, molts dels jornalers són immigrants. En els nivells ocupacionals no camperols, l'expansió ha estat, sobretot, en les ocupacions manuals (peons i obrers qualificats) i en segon lloc, en els nivells intermedis, petits comerciants i treballadors mitjans. Hi ha hagut variacions menors en el pes relatiu dels nivells mitjans-alts o alts. El més cridaner ha estat el procés creixent d'assalariament. Aquests fets ens fan tèmer del canvi social a què han estat sotmeses les illes Balears, que no és altre que el pas d'una societat agrària-tradicional a una societat de serveis moderna. En síntesi, observem avui a les Balears una estructura social composada per una exigua classe alta, una classe mitjana, amb les fronteres molt imprecises (els sociòlegs parlen de classes mitjanes-mitges, mitjanes-altes i mitjanes-baixes), i un gran grup de classe treballadora; hi hem d'afegir els aturats, pobres i exclosos socials, que tanquen la cadena. Vet aquí uns dels grans canvis socials que ha operat el turisme a les Illes Balears: la mobilitat social ha fet de força anivelladora, entre les classes altes i les baixes, sobretot per l'aparició d'aquestes noves classes mitjanes i assalariades i la retracció de la població agrària. Cal dir aquí, per no oblidar-ho, que la població agrària residual es veia com la dipositària dels valors més tradicionals, fonamentadors del que s'anomena trets identitaris, no així aquestes noves capes socials, més aculturades.

La societat tradicional preturística de les Illes Balears tenia un lentíssim canvi social: qui naixia missatge, moria missatge; qui volia progressar emigrava cap a l' exterior; sense mobilitat vertical de la població, amb l'aïllament i l'economia agrària, no existien problemes d'integració. L'economia hiperespecialitzada és el factor desencadenant d'aquests condicionaments que han originat aquesta nova societat, amb un ràpid canvi social, el congriament d'una estructura social heterogènia, amb l'aparició d'aquestes classes mitjanes i assalariades, el canvi de signe migratori (i la seva repercussió demogràfica interna), la mobilitat vertical de la població, l'aparició de problemes d'integració de determinats grups socials i la superació definitiva de l'aïllament insular, tot diluït dins el que ara s'anomena globalització. Convendria examinar, però, fins a quin punt els canvis comportamentals provocats per la irrupció del turisme han duit també implícits canvis del sistema de valors. Es pot discrepar de les característiques, però els trets generals de la societat de Balears són prou definidors. És, com deia el principi, el camp del comportament empresarial qui ha demanat el protagonisme, fins i tot quan tirava la pedra i amagava la cara. No cal dir que la participació de la mà d'obra assalariada, dels petits empresaris i, també, dels efectes no desitjats d'una economia en expansió s'han de fer presents quan s'analitza el fet turístic i el canvi social. Ara el president Antich vol donar protagonisme a aquestes classes mitjanes aparegudes amb els diferents «booms turístics». Ja era hora, no només s'ha de parlar del paper d'aquesta anomenada «Burgesia turística», una classe que s'ha hagut de formar amb molt poc temps i que no se sap molt bé si ha assimilat el seu paper d'elit de poder. Com em deia un amic: «pareixem una societat incompleta, un país a mig fer». Ara però, ja tenim la perspectiva clara que el turisme de masses ha transformat la societat de les illes en una societat moderna d'economia de mercat. Amb els seus avantatges, els seus inconvenients, les seves penyores i els seus ròssecs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.