El meu amic ministre
Vull advertir-vos, benvolguts lectors, que és molt probable que quan tengueu aquest article davant els vostres ulls, jo ja sigui a Madrid, treballant a favor del Govern de Rodríguez Zapatero. Després intentaré explicar la causa d'aquest poc esperat ascens que m'espera, n'estic segur, d'aquí a pocs dies. Però abans, un acudit: un acudit "com no?"valencià. El batlle d'un poble de la Ribera del Xúquer té un fill que ha acabat la carrera de música en l'especialitat de clarinet. El batlle, que té influències a la capital, aconsegueix que la Banda Municipal de València vagi al poble a tocar durant les festes. Organitza un gran concert on el seu fill serà el solista: el clarinet solista. Comença la primera peça del concert i després d'alguns compassos el director dóna entrada al flautí que desafina sense gens de dissimul. Llavors des del públic i tapant els llavis amb la mà algú diu: «Flautí... fill de puta». Consternació i silenci. Torna començar i poc després es repeteix el error i l'expressió rotunda del veí: «Flautí, fill de puta». Consternació i murmuri. Una tercera vegada i... una tercera cagada, i el mateix crit, amagat, però fort: «Flautí, fill de puta». Aturada immediata de tota la banda, uns segons de silenci expectant, el director que amb la batuta colpeja el faristol demanant atenció, es gira i diu amb posat seriós i molt emprenyat: «M'agradaria saber qui collons ha estat el que a eixe fill de puta li ha dit flautí». S'ha acabat l'acudit. Aquest acudit ara ja molt conegut, me'l contà fa molts anys un amic que tenia prou més enginy i gràcia per contar-lo que no jo. Quan me'l contà em féu "què voleu?" molta gràcia. Encara me'n fa i més si record l'accent i el ritme difícil d'imitar del narrador natural de Carlet. Malauradament no puc precisar el lloc exacte on un amic em contà l'acudit. Podria ser a ca nostra o a ca seva, ja que a vegades sopàvem a ca nostra i altres a ca seva. També podria ser al bar de la Facultat de Medicina, on molts de capvespres anàvem a prendre un «cafenet». No vull, però, torbar-me més i per això vos diré ara, ja que aquest amic amb el qual sopava molts de dies, prenia cafè quasi tots i tenia tanta gràcia per a contar acudits, nomia "i nom" Bernat Soria i, com probablement ja sabeu, és des de fa poc dies el nou ministre de Sanitat. Enteneu, ara, per què estic tot lo dia al costat del telèfon i per què vos he dit que molt probablement, quan llegireu aquestes paraules, jo ja seré a Madrid? Veieu com no anava de verbes quan he començat el meu escrit?
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Reclamen el desallotjament de dos edificis històrics de Palma, ocupats pel Ministeri de Defensa i per la família reial espanyola
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- GOB: «S’accelera la destrucció definitiva del sòl rústic a les Illes Balears»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.