muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
13°

Comparacions per a l'autocomplaença

Passats els fastos dels nomenaments i les preses de possessió, és inevitable que sorgeixi l'interès sobre les idoneïtats de les persones que han de gestionar tot això durant quatre anys "en el millor dels casos. Qualsevol judici sobre aquestes persones seria ara un prejudici, de manera que el millor que podem fer tots plegats és posar-nos tranquils i esperar que, una vegada arraconada "que sigui aviadet, per favor" la piadosa lletania del governar per a les persones i de les coses petites, els actes confirmin les millors expectatives i tapin la boca als catastrofistes i fins i tot als suspicaços. Però, sobretot, que els actes dels governants i gestors de la cosa pública deixin en fora de joc els optimistes de la poquetat. Permeteu-me anomenar així les persones que, temptades per les comparacions odioses, cerquen en el govern anterior els referents que alimentin les millors esperances de cara als quatre anys que se'ns presenten. Seria una niciesa desautoritzar en ple els governs anteriors, i encara més desqualificar les persones que els formaven. És cert que, tant a l'Ajuntament de Palma com al govern de la comunitat, s'implantà una política devastadora, que arrossegà la quasi totalitat de les persones que s'hi implicaren des del poder. No es pertany impunement a un govern tan destemperat com el de Matas ni tan insolidari com el de Cirer. Moltes de les persones implicades en les tasques d'aquests governs no han pogut donar el millor de si mateixes. De vegades, ni tan sols han estat capaces d'esbossar públicament el seu perfil. El marc general d'un PP llançat a la defensa d'interessos bords, sectaris en tot cas, amb la voracitat apocalíptica de la fi del món, s'ha de tenir en compte a l'hora de valorar les persones, algunes més culpables de debilitat que no de veritable comunió amb la cúpula del partit. (En fi, ara ja no té remei, però així i tot s'hauria d'obrir un parèntesi per arrecerar-hi les excepcions, poquetes, poques i sovint ignorades.) El que no podem fer ara, en tot cas, és cercar en els autors de la catàstrofe política d'aquests darrers quatre anys els referents per a la valoració dels que ens han de governar els quatre anys que vénen. Un govern sorgit de l'alineació imprevista de milions d'estels no es pot resignar a ser simplement millor que l'anterior, ni en el seu conjunt ni peça per peça. Aquesta obvietat seria imperdonable si el sistema de referències mencionat no hagués arrelat amb tanta força i en forma tan accelerada en àmbits proclius als governs que s'estan acabant de formar. Ser millor que els antecessors no és cap garantia que les coses milloraran substancialment. No és comparant-se als demés, que un home es fa gran, sinó comparant-se a ell mateix "al que podria ser: així, també, els governs. Que Montaigne, just ara al·ludit, ens il·lumini tots plegats. Així sia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.