La desvergonya sovint resulta molt eficient com a transmissora
de claredat. En totes les arts, la transgressió, germana de llet de
la desvergonya, acompanya aquests grans moments en què el poeta, el
pintor, el músic o l'actor irradien una llum que amplia el nostre
lloc en el món. Però en la política del que en deim occident hi ha
qüestions que exclouen habitualment aquest plus de llum que pot
aportar la desvergonya. Una d'aquestes qüestions té a veure amb les
raons per les quals els països rics són més o menys tolerants amb
la immigració i més o menys deshumans amb el tracte que s'ha de
donar a l'immigrant. Ara, Nicolas Sarkozy, que està disposat a
rapinyar electors tant als socialistes com als feixistes de Le Pen,
ha esbossat una normativa desvergonyida, clara i cruel. S'hi
contempla la supressió del reagrupament familiar, com a forma
d'alliberar els serveis socials de la càrrega d'haver d'atendre les
necessitats dels fills i les dones dels treballadors immigrants. La
proposta posa el pèls de punta. Se suposa que rebrà una contestació
contundent per part de les persones de consciència.
I, no obstant, Sarkozy no ha fet més que posar en clar una
situació enterbolida per la beateria política. Sobre la immigració
hem arribat a elaborar tantes falsedats de bon cor, que hem perdut
totes les referències de la realitat. La voluntat de convèncer
amplis sectors socials dels beneficis econòmics i socials de la
immigració ens ha duit a enganyar-nos tots plegats. Els idealistes,
deia Villalonga, sempre acaben mentint. És una mica el cas de la
correcció política teixida entorn de la immigració. Els problemes
que ens causa la massa d'immigrants són d'unes dimensions
titàniques, són una font de molèsties per a la societat receptora,
les diferències culturals i d'urbanitat creen tensions amb les
classes mitjanes i més avall, precisament les que no es beneficien
de la presència d'immigrants. Des de les bandes juvenils llatines
fins a les màfies, la criminalitat ha augmentat significativament.
La inseguretat o la simple incomoditat i l'incivisme han ocupat
territoris que ja n'eren lliures. Molts d'aquests problemes es
resoldrien aplicant la normativa que Sarkozy ha estat esbossant.
Què feim, idò?
Hi ha un malentès de principi, un pecat original que ens
dificulta la comprensió dels fets i la seva assumpció. Si continuam
elaborant coartades per a acceptar la immigració, continuarem
movent-nos en una irrealitat que prest o tard s'esmicolarà i ens
esclatarà a les mans. Per què no parlam clar i deim, els que així
ho pensam i ho sentim, que les raons per a ser receptors de
corrents migratoris s'alimenten en primer lloc de la solidaritat,
d'una visió humanista de la vida, d'una creença certa en coses tan
passades de moda com la fraternitat universal? Si aquesta és la
qüestió, posem-la en titulars, no la dissimulem en un entramat de
números que, tanmateix, no podrem fer quadrar mai. Si arribàvem a
mirar les coses cara a cara de bon principi, no tendríem tantes
dificultats per regular la immigració i encabir els immigrants
entre nosaltres: perquè la solidaritat no és possible amb el
descontrol i el caos, requereix per a desenvolupar-se un escenari
de concòrdia i de confiança, també de racionalitat i prudència. Les
fórmules híbrides amb què hem funcionat fins ara creen recels,
suspicàcies, enverinen la ignorància. Sarkozy, lamentablement, ha
optat per fer quadrar els números a la brava. És possible que li
surti malament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.