Els recents atemptats de Londres i Glasgow i del Iemen, una
baula més en l'absurd â"realâ" del terrorisme islàmic, replantegen
per enèsim cop els interrogants de sempre, que malauradament no
tenen resposta i que tornaran a aparèixer, probablement, en poc
temps. Algú s'ha plantejat si té cap sentit, repetir-los, aquests
interrogants, més enllà de la retòrica? La facilitat amb la qual se
succeeixen les declaracions irrebatibles i la reiteració dels
principis més tòpics, sempre amb el to de la màxima fermesa â"que
sovint s'ha de trencar, silenciosament, arribat el momentâ"
segurament no compleix cap més paper efectiu que esdevenir un
senyal de normalitat i una mena de mecanisme reductor de
l'ansietat: si no hi fossin, aquestes declaracions, rere cada
atemptat, l'absència produiria intranquil·litat, però la seva
presència no significa gaire.
Els grans interrogants són poc efectius, si més no per a les
persones normals. «Tot el que és simple és fals â"deia Richard
Feynmann, el geni enyoratâ" però tot el que és complex és inútil»,
afegia, i la veritat és tan contundent com maldestre és esbrinar si
cal posar l'accent en la primera o en la segona part d'aquest avís.
I fraccionar els problemes en altres més petits és sempre una bona
pensada, deia un altre geni, Descartes. Llàstima que aquests
magnífics principis no ens serveixin gaire, en concret, a l'hora
d'enfocar problemes tan gegantins com aquest. Però posat que
aquestes recomanacions semblen assenyades, dividim els
megaproblemes i afrontem-ne només una petita qüestió: ¿hi ha alguna
conseqüència aprofitable del fet que bona part dels terroristes
islamistes que arriben a Europa hagin passat pels ambients
universitaris? El dubte difícilment deixarà de moure's en
l'especulació, i no contribuirà a solucionar cap dels mals
provocats, però plantegem-lo. Els vuit detinguts aquesta setmana a
Anglaterra eren professionals de la medicina o administratius,
també del sistema sanitari, i no és la primera vegada que els
terroristes â"suposant que aquests ho siguinâ" palesen estudis
superiors o una formació més elevada que la mitjana de la població.
S'ha suggerit que es tracta d'una coincidència, afavorida perquè el
terrorisme es propaga en els cercles socials tancats, amb
independència del nivell cultural, i perquè l'ortodòxia (i el
fonamentalisme no deixa de ser una ortodòxia elevada a un altíssim
exponent) no és incompatible amb els coneixements ni amb la
formació científica. A més, si els terroristes són capaces
d'infiltrar-se en qualsevol ambient, no cal imaginar ingènuament
que els cercles universitaris o professionals siguin homogèniament
pacifistes ni absolutament rebecs a la violència, com no van ser-ho
en moltes èpoques passades als plantejaments violents procedents
del marxisme o de l'anarquisme.
La qüestió és que l'impuls del terrorisme islàmic no és
inconciliable amb una cultura elevada, per començar perquè en molts
països, i sobretot en els àrabs, la cultura elevada no significa
allò que nosaltres entenem â"el pas per institucions científiques
obertes a totes les ideologies, la formació esforçada a partir del
coneixement i la crítica de la tradició, la llibertat intel·lectual
i el més rigorós empirismeâ" sinó justament el contrari. Sense
arribar a respondre on es formen intel·lectualment els terroristes
islàmics, hem de començar a assumir que l'educació no soluciona
l'integrisme ni la disposició a la violència, i això és una mala
notícia, sí, però pitjor seria no acceptar-ho. El retard científic
i pedagògic de les societats no occidentals podria ser resolt a
còpia d'educació, salvant altres dificultats, econòmiques i de tot
tipus, però podem intuir que això no seria cap garantia per
disminuir l'amenaça terrorista. Muhammad Asad proposava, fa
vuitanta anys, que s'estengués en els països islàmics l'ensenyament
de les ciències naturals i de les matemàtiques, però no la
literatura, la filosofia i la història europees, per evitar
«l'adoració platònica dels valors occidentals». Renunciant a la
Il·lustració, els musulmans han mirat de protegir-se contra la
pèrdua d'influència de la religió â"i contra la pèrdua dels
interessos polítics i econòmics que se'n destil·len per al benefici
dels seus dirigentsâ", però els beneficis del pensament occidental
i de la ciència, des de la medicina fins a la tecnologia del
petroli, són massa evidents per amagar-los i rebutjar-los. Però si
acceptem que s'exporti, des d'Occident, una mena de ciència sense
democràcia, el camí per a l'opressió tornarà a estar obert. Té
alguna cosa a veure amb la formació dels educats terroristes
islàmics? No ho sabem però â"encara que l'educació no protegeix de
la violènciaâ" nosaltres ja hem comprovat què creix quan sembres
ignorància.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.