algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
15°

Una qüestió parcial

Els recents atemptats de Londres i Glasgow i del Iemen, una baula més en l'absurd â"realâ" del terrorisme islàmic, replantegen per enèsim cop els interrogants de sempre, que malauradament no tenen resposta i que tornaran a aparèixer, probablement, en poc temps. Algú s'ha plantejat si té cap sentit, repetir-los, aquests interrogants, més enllà de la retòrica? La facilitat amb la qual se succeeixen les declaracions irrebatibles i la reiteració dels principis més tòpics, sempre amb el to de la màxima fermesa â"que sovint s'ha de trencar, silenciosament, arribat el momentâ" segurament no compleix cap més paper efectiu que esdevenir un senyal de normalitat i una mena de mecanisme reductor de l'ansietat: si no hi fossin, aquestes declaracions, rere cada atemptat, l'absència produiria intranquil·litat, però la seva presència no significa gaire.

Els grans interrogants són poc efectius, si més no per a les persones normals. «Tot el que és simple és fals â"deia Richard Feynmann, el geni enyoratâ" però tot el que és complex és inútil», afegia, i la veritat és tan contundent com maldestre és esbrinar si cal posar l'accent en la primera o en la segona part d'aquest avís. I fraccionar els problemes en altres més petits és sempre una bona pensada, deia un altre geni, Descartes. Llàstima que aquests magnífics principis no ens serveixin gaire, en concret, a l'hora d'enfocar problemes tan gegantins com aquest. Però posat que aquestes recomanacions semblen assenyades, dividim els megaproblemes i afrontem-ne només una petita qüestió: ¿hi ha alguna conseqüència aprofitable del fet que bona part dels terroristes islamistes que arriben a Europa hagin passat pels ambients universitaris? El dubte difícilment deixarà de moure's en l'especulació, i no contribuirà a solucionar cap dels mals provocats, però plantegem-lo. Els vuit detinguts aquesta setmana a Anglaterra eren professionals de la medicina o administratius, també del sistema sanitari, i no és la primera vegada que els terroristes â"suposant que aquests ho siguinâ" palesen estudis superiors o una formació més elevada que la mitjana de la població. S'ha suggerit que es tracta d'una coincidència, afavorida perquè el terrorisme es propaga en els cercles socials tancats, amb independència del nivell cultural, i perquè l'ortodòxia (i el fonamentalisme no deixa de ser una ortodòxia elevada a un altíssim exponent) no és incompatible amb els coneixements ni amb la formació científica. A més, si els terroristes són capaces d'infiltrar-se en qualsevol ambient, no cal imaginar ingènuament que els cercles universitaris o professionals siguin homogèniament pacifistes ni absolutament rebecs a la violència, com no van ser-ho en moltes èpoques passades als plantejaments violents procedents del marxisme o de l'anarquisme.

La qüestió és que l'impuls del terrorisme islàmic no és inconciliable amb una cultura elevada, per començar perquè en molts països, i sobretot en els àrabs, la cultura elevada no significa allò que nosaltres entenem â"el pas per institucions científiques obertes a totes les ideologies, la formació esforçada a partir del coneixement i la crítica de la tradició, la llibertat intel·lectual i el més rigorós empirismeâ" sinó justament el contrari. Sense arribar a respondre on es formen intel·lectualment els terroristes islàmics, hem de començar a assumir que l'educació no soluciona l'integrisme ni la disposició a la violència, i això és una mala notícia, sí, però pitjor seria no acceptar-ho. El retard científic i pedagògic de les societats no occidentals podria ser resolt a còpia d'educació, salvant altres dificultats, econòmiques i de tot tipus, però podem intuir que això no seria cap garantia per disminuir l'amenaça terrorista. Muhammad Asad proposava, fa vuitanta anys, que s'estengués en els països islàmics l'ensenyament de les ciències naturals i de les matemàtiques, però no la literatura, la filosofia i la història europees, per evitar «l'adoració platònica dels valors occidentals». Renunciant a la Il·lustració, els musulmans han mirat de protegir-se contra la pèrdua d'influència de la religió â"i contra la pèrdua dels interessos polítics i econòmics que se'n destil·len per al benefici dels seus dirigentsâ", però els beneficis del pensament occidental i de la ciència, des de la medicina fins a la tecnologia del petroli, són massa evidents per amagar-los i rebutjar-los. Però si acceptem que s'exporti, des d'Occident, una mena de ciència sense democràcia, el camí per a l'opressió tornarà a estar obert. Té alguna cosa a veure amb la formació dels educats terroristes islàmics? No ho sabem però â"encara que l'educació no protegeix de la violènciaâ" nosaltres ja hem comprovat què creix quan sembres ignorància.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.