Antich ho deixà clar ahir en el discurs d'investidura: «Aquesta serà la legislatura del transport públic». Això vol dir que, lluny de ser una legislatura passiva, el Govern s'ha de posar aviat a fer feina per fer possible el gran anhel dels illencs progressistes, especialment dels mallorquins: superar l'esclavatge del cotxe i avançar cap a un país més harmoniós. El desenvolupament del tren i del tramvia, en aquest cas a Palma "entre d'altres iniciatives", s'ha de convertir en el segell distintiu dels pròxims quatre anys.. L'Executiu ha de tenir molt clar que durà endavant la més difícil de les accions de Govern: la recuperació d'antigues infraestructures que varen desaparèixer fa més de trenta o quaranta anys per la manca de sensibilitat d'una dreta que aleshores ja es mostrava exageradament depredadora i ja només pensava en el guany immediat. Fou en aquell context que Palma perdé el seu tramvia, i Mallorca, importants línies de ferrocarril que costa molt d'anar recuperant a poc a poc. La pèrdua del transport públic tradicional va ser paral·lela al menyspreu d'altres valors molt preuats: la llengua i la cultura pròpies, el sentit solidari i centrat de l'existència i, sobretot, una estima desmesurada envers el territori. Aquests valors foren substituïts per l'instint depredador primer de la costa i després de les zones de l'interior, l'eclosió desmesurada del formigó salvatge i la massificació. La gran eina per produir aquests trasbalsaments ha estat el vehicle privat. Els governs de dreta sempre han estat al seu servei amb la construcció de macroautopistes, sovint lligades a la pilotada urbanística i a l'encariment embogit de l'habitatge. El transport públic representa tot el contrari i defensa el sentit de la vida molt en concordança amb la personalitat mediterrània, principal font de riquesa de l'Arxipèlag.