Espanya sense «ñ»

La informació no deixa de sorprendre'ns diàriament, perquè, com se sol afirmar en cercles col·loquials, la realitat supera amb escreix la ficció. Doncs, servidor es va desconcertar, una vegada més, observant un representant de la monarquia hispànica encapçalant una campanya rupturista i sectària d'Espanya. La «ñmania» com a icona de promoció de la selecció de la Federació Espanyola de Bàsquet, tal i com es presentà, té tots els ingredients de confrontació i marginació i ofensa a tots aquells que se senten espanyols, sense «ñ», és a dir, sota l'empara constitucional de constatar que es respecten les diversitats. Hi ha campanyes integradores i promocions encaminades a ferir susceptibilitats, a posar en evidència i a destacar com a valors allò que són contravalors al servei de les majories dominants. Si allò que es pretén és que l'esport esdevingui un element socialitzador i cohesionador, s'haurien de fer esforços perquè la simbologia que acompanya aquest afany tingui components que sumin i es vagi en compte de recórrer a les admosferes emboirades per la confusió. Hi ha una Espanya sense «ñ» tan digna, tan honrada, tan lleial com aquella que necessita un teclat d'ordinador autòcton; sobretot perquè durant trenta anys s'ha fet un esforç per no mal parlar de la monarquia i estimulant la convicció de que l'esmentada institució representa la unitat i la voluntat de respectar les diferències. La «ñ» discrimina, separa, allunya i introdueix components diferenciadors, però sobretot amb la manipulació de la «ñ» a favor d'una causa esportiva i en defensa d'una selecció guanyadora, hom té la sensació que allò que es pretén és reforçar i sumar una selecció d'èxit a una lletra dèbil, i no a l'inrevés. Tinc dubtes seriosos sobre si correspon a la monarquia liderar aquest tipus de procesos que, a simple vista, podrien generar malentesos i engreixar especulacions i debats per ventura innecessaris. Tornar-los a refrescar, fent-los servir publicitàriament, ho consideram inútil i pervers, sobretot si allò que es pretén és unir, sumar i nacionalitzar en un sentit modern i amb la mirada posada en un futur sense palio, ni sense haver de recórrer a aquella terminologia de mal gust que, entre d'altres característiques, comptava amb una presència destacada de la «ñ».