Vaig conèixer Glòria Mas i la seva obra ja fa anys. Va ser a una
mostra d'Arco ara deu fer quasi vint anys, i em va conquistar la
seva joventut i el fet de ser una persona agradable, guapa i
simpàtica, però sobretot em va captivar la seva obra. Va ser
aleshores quan vaig intentar aconseguir l'escultura Carretó, una
obra realment innovadora, pròpia d'un esperit rebel que aparentment
res no tenia a veure amb aquella artista fràgil, delicada i suau.
Després, em va interessar el conjunt de l'obra i vaig voler
conèixer la seva trajectòria artística i indagar en el treball
pictòric i ceràmic de Glòria Mas. En totes aquestes activitats es
posa de manifest el caràcter independent, fort, creatiu, d'aquesta
artista mig palmesana i mig sollerica.
Aquestes característiques les va demostrar d'una manera
espectacular a l'exposició Ciutat de pensament realitzada en el
Casal Solleric de Palma el 1996. Tres anys abans, però, d'aquesta
mostra, el diari Ultima Hora li va encarregar una
escultura per commemorar el centenari de la seva fundació que, un
cop feta, va ser cedida a la ciutat de Palma, en un acte
d'homenatge que el rotatiu va voler retre a la ciutat que durant
tot un segle l'havia acollit. La peça, titulada Pèndol, està
situada a la rotonda de la carretera Palma-Sóller i s'hi constata
una de les característiques de les seves obres: per una banda, són
peces de gran senzillesa en les quals els elements de caràcter
etnològic en són una constant, però per l'altra es tracta d'obres
de marcat caràcter simbòlic i de gran força expressiva.
Crec que no està de més a insistir en la meva admiració vers
aquesta artista. Crec que s'hi entremesclen una personalitat
artística forta, independent, creadora i cercadora de nous camins,
amb una dona de tarannà suau, agradable, tranquil, plena de dolcesa
i amor. Ara bé, crec, sincerament, que per damunt de tot na Glòria
Mas és una investigadora nata: cerca, cerca i cerca amb tot el risc
i amb totes les conseqüències que això pot significar.
Inconvenients i vicissituds que no la fan abandonar els seus
desitjos de trobar noves formes, noves idees, noves sensacions
artístiques. Jo diria que en alguns moments na Glòria supera alguns
dels grans innovadors que han revolucionat l'art del segle XX, com
Joseph Beuys, Antoni Tàpies o Alberto Burri, a l'obra dels quals es
palesa la investigació i l'estudi de noves formes, nous materials i
nous llenguatges. Artistes, per altra banda, sempre disposats a
aconseguir un objectiu "bandera dels grans creadors del segle XX":
la llibertat. I aquesta llibertat és la que persegueix constantment
Glòria Mas, sigui en el llenguatge que sigui, i sigui amb el
material que sigui.
Bon exemple d'aquestes afirmacions es poden observar en aquesta
mostra que ara es presenta a l'Aljub, l'espai més emblemàtic del
Museu d'Art Modern i Contemporani Es
Baluard, un espai on es mescla la simplicitat constructiva de
la pedra centenària amb l'ànsia creadora d'una artista carismàtica
i innovadora. Tenc la completa seguretat que aquesta exposició de
Glòria Mas serà una fita important per a la nostra època, per a un
segle que acabam de començar i que sens dubte tendrà les mateixes
emocions, investigacions i la mateixa creativitat que el passat
segle XX.
Per molts d'anys, Glòria estimada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.