Vaig conèixer Glòria Mas i la seva obra ja fa anys. Va ser a una mostra d'Arco ara deu fer quasi vint anys, i em va conquistar la seva joventut i el fet de ser una persona agradable, guapa i simpàtica, però sobretot em va captivar la seva obra. Va ser aleshores quan vaig intentar aconseguir l'escultura Carretó, una obra realment innovadora, pròpia d'un esperit rebel que aparentment res no tenia a veure amb aquella artista fràgil, delicada i suau. Després, em va interessar el conjunt de l'obra i vaig voler conèixer la seva trajectòria artística i indagar en el treball pictòric i ceràmic de Glòria Mas. En totes aquestes activitats es posa de manifest el caràcter independent, fort, creatiu, d'aquesta artista mig palmesana i mig sollerica.
Aquestes característiques les va demostrar d'una manera espectacular a l'exposició Ciutat de pensament realitzada en el Casal Solleric de Palma el 1996. Tres anys abans, però, d'aquesta mostra, el diari Ultima Hora li va encarregar una escultura per commemorar el centenari de la seva fundació que, un cop feta, va ser cedida a la ciutat de Palma, en un acte d'homenatge que el rotatiu va voler retre a la ciutat que durant tot un segle l'havia acollit. La peça, titulada Pèndol, està situada a la rotonda de la carretera Palma-Sóller i s'hi constata una de les característiques de les seves obres: per una banda, són peces de gran senzillesa en les quals els elements de caràcter etnològic en són una constant, però per l'altra es tracta d'obres de marcat caràcter simbòlic i de gran força expressiva.
Crec que no està de més a insistir en la meva admiració vers aquesta artista. Crec que s'hi entremesclen una personalitat artística forta, independent, creadora i cercadora de nous camins, amb una dona de tarannà suau, agradable, tranquil, plena de dolcesa i amor. Ara bé, crec, sincerament, que per damunt de tot na Glòria Mas és una investigadora nata: cerca, cerca i cerca amb tot el risc i amb totes les conseqüències que això pot significar. Inconvenients i vicissituds que no la fan abandonar els seus desitjos de trobar noves formes, noves idees, noves sensacions artístiques. Jo diria que en alguns moments na Glòria supera alguns dels grans innovadors que han revolucionat l'art del segle XX, com Joseph Beuys, Antoni Tàpies o Alberto Burri, a l'obra dels quals es palesa la investigació i l'estudi de noves formes, nous materials i nous llenguatges. Artistes, per altra banda, sempre disposats a aconseguir un objectiu "bandera dels grans creadors del segle XX": la llibertat. I aquesta llibertat és la que persegueix constantment Glòria Mas, sigui en el llenguatge que sigui, i sigui amb el material que sigui.
Bon exemple d'aquestes afirmacions es poden observar en aquesta mostra que ara es presenta a l'Aljub, l'espai més emblemàtic del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, un espai on es mescla la simplicitat constructiva de la pedra centenària amb l'ànsia creadora d'una artista carismàtica i innovadora. Tenc la completa seguretat que aquesta exposició de Glòria Mas serà una fita important per a la nostra època, per a un segle que acabam de començar i que sens dubte tendrà les mateixes emocions, investigacions i la mateixa creativitat que el passat segle XX.
Per molts d'anys, Glòria estimada.
