Les cacofonies del Consolat de Mar

Si a qualcú li quedava qualque dubte de les motivacions que han dirigit el govern Matas, les darreres decisions, ja en temps de descompte, les resumeix perfectament: un govern al servei dels amics del líder i per a major glòria seva. No m'entretendré en la validesa del projecte de Teatre de l'Òpera que ens ha costat 200 milions de pessetes ni amb la seva qualitat artística: no és la meva feina. Però m'agradaria saber quantes retxes incorpora aquest esborrany per a costar tant, com es pot encarregar un servei d'aquesta quantitat sense la més mínima publicitat o sobre quins estudis se sustenta pel que fa a mobilitat i impacte paisatgístic a terra i d'orografia marina i impacte ambiental a la mar. Un govern, encara que estigui presidit per un pretensiós, ha de complir uns tràmits de transparència administrativa per autoritzar una despesa d'aquesta quantitat i uns altres de publicitat, de debat públic i de consulta. Sé del cert que els tràmits no han estat impediment suficient per a fer el que més convenia al selecte cercle de perilloses amistats del president. Però, almanco, s'ha procurat dissimular i atorgar-li rigor en les formes malgrat el fons s'ha dirimit en taules de restaurants, llotges de camps de futbol o vaixells de luxe. Aquesta vegada ni això. El pretensiós president decidí, amb la sapiència infusa, què, qui i on s'havia de fer una de les obres més impactants, menys demandades i més cares de la nostra història. Els matisme il·lustrat (tot pel poble però sense que el poble espenyi un bon negoci) en estat tan pur que fins i tot el jutge de la Junta Electoral s'escabellà i aturà la presentació de tan particular (mai tan ben dit) projecte. Ell se'n va i el darrer que pagui el beure.