Ja sé que quasi tots teniu la sensació que els bisbes espanyols han perdut el cap. Quina altra explicació trobaríem als anatemes llançats per Cañizares, aquest Millán Astray de les legions de Crist, acusant la Federació de Religiosos de l'Ensenyament "FERE" de col·laborar amb el Mal si s'atenen a la llei "concretament, la que obliga a cursar als centres d'ensenyament l'assignatura d'educació per a la convivència. Aquesta assignatura tal vegada s'hauria d'haver impartit ja fa molts d'anys als seminaris: per ventura així s'hauria evitat que ara una partida de sacerdots catòlics compareguin davant els tribunals per respondre pels seus crims de guerra a Ruanda; o altres monades per l'estil, que no se'ns han d'ensenyar als que hem viscut el franquisme i sabem quatre coses de la guerra civil. L'estridència amb què Cañizares ha volgut intimidar la FERE té aire verament legionari. La Conferència episcopal fa molta de la feina bruta que convé al PP, coadjuva amb fervor a crear la sensació de desordre, d'inestabilitat, de caos. D'aquest organisme de comandament eclesiàstic, en destaquen sempre els mateixos, els més camorristes, els mamporrers, aquells que es presenten amb un aire de matonisme de croada: lamentables recordatoris dels aspectes més obscurs d'una església que té tantes branques sanes on empeltar els nous temps, però que, des de la cúpula, assenyala les més verinoses perquè hi cresqui el futur.
Estranya "bé, no, perquè el govern Zapatero és d'una mollor desentonada", estranya que el fiscal general de l'Estat no hagi pres nota de la incitació a la sedició del senyor Cañizares. Incitar o induir a l'incompliment de la llei és una acció contemplada en el Codi penal. El senyor Cañizares sembla fins i tot amenaçar la FERE. Qui li ha fet creure que parla en nom d'una raó superior, que l'eximiria d'atendre's a les lleis de l'Estat on exerceix les seves funcions? Veritablement, hi ha raons per pensar que aquests han perdut el cap, que naveguen a bord d'un deliri de grandesa, d'una megalomania de caràcter suposadament divinal. Però per ventura els manca una de les virtuts que amb més insistència miren d'inculcar als fidels, la humilitat. Qui sap si no fan abús dels poders deguts a la seva representativitat. Tot això no tendria cap importància si no fos que interfereixen amb virulència tòxica en la vida de la ciutadania. Però no, no és que hagin trabucat. Al contrari, fan molt bé la seva feina d'agitació, de desintegració social. Una altra cosa és que la facin en nom d'allò que tenen per més sagrat, però aquesta ja és una qüestió de la consciència de cadascú, sigui escrupolosa, recta o laxa. O que simplement sigui.
