M'he intoxicat amb la veritat

Perquè que la senyora Munar sigui la presidenta del Parlament, no provoca cap ensurt en la redacció. Que el PP actuï com un boxador sonat, tampoc. Ha rebut tantes hòsties i en tan poc temps que les neurones els ballen i necessiten reposar-les. Dedicar-se a fer mala cara i no a aplaudir, per primera vegada en les set legislatures que duim, a qui ha de fer d'àrbitre en l'hemicicle no és una descortesia, sinó una greu equivocació. Segueixen sense saber que aquella a qui ells n'hi donaren pel davant i pel darrere, en primera persona i per delegació, de fet i d'omissió, la senyora Munar, no va ser la primera a estampar els seus cinc dits en la pepera cara. Abans, imprescindiblement, els entaferrà en tots els morros la ciutadania. O, almanco, aquella part d''lla que mig any abans tenien segura i comptabilitzada. La uemita «només» hi ha afegit al banyat, probablement amb ganes (tot s'ha de dir), però la seva mà no hagués deixat empremta en un PP amb la majoria que tenien garantida abans que la població assenyada hagués de sentir allò «que era lunes y estaba en mi despacho», de veure com el Parc de les Estacions ofenia l'estètica més primària, d'intuir que a força de revisar decisions el nou hospital de Son Espases era concedit a qui el president Matas en un principi volia... Per aquí reberen la primera i més forta i ara, en lloc de posar-se en guàrdia perquè no els tornin a trobar desprotegits, es dediquen a amenaçar amb ràbia els únics que en un futur els podrien conhortar. No canvien.