En aquests moments n'hi ha que ja comencen a fer llistes del que hauria de fer o deixar de fer el nou govern. No cauré en la temptació. Hi ha temps per tot i convé que les persones aterrin al seu lloc de responsabilitat i planifiquin els quatre anys.
De fet, hi ha dos esports nacionals que són habituals i es repeteixen des de fa anys. El primer és dir als qui governen allò que han de fer "encara que molts dels que fan de predicadors mai han estat dins un govern i no en coneixen les dificultats. Hi ha un altre esport nacional: dir al PSM el que ha de fer. Aquests dies ja ho hem percebut i, potser, a partir d'ara encara anirà in crescendo. És curiós que ningú li digui al PSOE o a UM com ha de gestionar les seves conselleries, però en canvi tothom digui al PSM què ha de fer a les seves.
Mira, tothom té alguna cosa per entretenir-se i hi ha gent que té el PSM en el punt de mira. Si deixam de banda aquesta qüestió, podem convenir que un dels avantatges del nou Govern és l'estat del Partit Popular. La fuita de Matas ha deixat els seus companys de partit amb els calçons baixos. Bé, en realitat n'hi ha un que els deu dur ben amunt. Carlos Delgado va més inflat que les seves butxaquest després de pujar-se el sou un 50 per cent. Tot plegat, sembla que dins el PP hi ha maror de fons que pot desembocar en un terratrèmol. I Jaume Matas per Washington, o per Miami. Ens ha deixat tots sols d'un dia per l'altre, sense poder-nos fer a la idea, em deia un militant ben actiu del PP. No estaràs tot sol, a partir d'ara el teu futur serà de color de rosa, li vaig. Em va mirar i va partir.
