Sense preàmbuls ni conclusions: 1. L'economia balear no hauria
de tornar a créixer amb els paràmetres coneguts en alguns anys a la
segona meitat de la dècada dels anys 1990. Si ho fes a hores d'ara,
voldria dir que la seva pauta es consolida sobre una enorme
embranzida del sector de la construcció "amb baixos indicadors de
productivitat", amb noves ocupacions territorials i, per tant, amb
la destrucció de capital natural. Ni els professionals de
l'economia ni els polítics poden romandre enlluernats, encara, per
les taxes del 6%-8% conegudes en anys precedents, motivades per la
intensa arribada de turistes "fins a assolir la xifra de deu
milions de visitants a l'any" i per l'esperonament de la
construcció. Els referents no poden ser aquells, car expliciten
sobretot una dura lectura incrementalista i, per tant, poc
qualitativa. De manera mecànica, no es poden interpretar com a
perniciosos uns guarismes de creixement que siguin inferiors al 3%,
sempre que aquesta dada sigui positiva i que, essencialment, aporti
signes inequívocs de canvis al model desenvolupat. Dit d'una altra
manera, i en funció de les dades presentades al llarg del present
treball, és més important com es creix que no quant es creix.
2. Cal identificar i classificar els elements bàsics dins el
conjunt d'interaccions que afecten el procés social i econòmic a
les Illes Balears. S'ha de centrar l'atenció en les relacions i
interdependències entre l'estructura socioeconòmica i els factors
que tenen lloc en el medi físic. Es palesa, doncs, la necessitat
d'obtenir més i millors informacions a nivell social, econòmic i
ambiental; això implica un canvi important en la manera de copsar i
d'entendre el creixement econòmic per part de les administracions i
dels agents socials i econòmics, amb un punt seminal: la mesura de
l'economia en processos madurs com el de les Illes Balears "amb una
elevada especialització en el turisme de masses" és múltiple i no
tot just sotmesa a variables reduïbles en termes monetaris.
3. La diversificació del sector terciari de l'economia balear és
clau. Quan parlam de diversificar l'estructura econòmica no ens
circumscrivim, tot just, a donar més pes als sectors agrari i
industrial. El recordatori es relaciona, sobretot, amb la
necessitat que el sector serveis es flexibilitzi més, i tengui
majors capacitats per acarar els reptes que es presenten. Turisme
no és, tot just, més o menys turistes. Turisme és també empreses de
serveis informàtics, de tecnologia ambiental, de reciclatge, de
serveis socials, entre d'altres possibilitats. Créixer a partir
d'aquestes altres realitats és més assenyat a l'entorn competitiu
illenc "la conca mediterrània" i, alhora, és menys agressiu
ecològicament.
4. L'existència d'un mercat laboral molt dinàmic, però poc
procliu a un capital humà de capacitació més elevada "atès el model
de creixement", suposarà problemes severs en un horitzó mitjà. El
tema té una relació directa amb sengles factors: la competitivitat
i la productivitat. S'han d'incrementar a Balears, i de manera
urgent, els recursos envers l'educació i la formació en general i
l'I+D+i, tenint ben present que, en una economia turística,
s'imposa definir molt millor què s'amaga darrere aquestes inicials.
Les administracions tenen capacitat per fer-ho; però això significa
donar unes prioritats essencials envers aquests camps, aquestes
infraestructures silencioses de llarga volada, davant de les més
sorolloses de circuit força més breu.
5. El turisme de masses té un llarg recorregut. Balears ostenta,
endemés, avantatges comparatius innegables. Cal reforçar aquestes
activitats, però dotant-les de més qualitat per justificar el
diferencial de preus enfront dels nostres competidors. En aquesta
línia, no crec que la solució sigui, ara, apostar ferm per segments
turístics incipients i selectius "tot i que importants", com el
nàutic o el golf. Fer-ho implicaria la construcció de noves
infraestructures que, sense cap mena de dubte, tensionarien encara
més el fràgil ecosistema balear; i des de l'òptica econòmica, es
promourien més prest que tard nous cicles de Butler, fins a l'etapa
de saturació de l'oferta posada en el mercat: ben igual que amb el
segment del turisme de masses.
6. L'existència d'un sector públic esquifit a les illes, amb
dotacions de serveis que es troben, en general, per davall de les
mitjanes estatals. Cal reclamar les partides necessàries perquè les
institucions illenques puguin proporcionar els serveis escaients a
la ciutadania. Això s'hi avé més amb polítiques d'equitat que no
pas amb les balances fiscals. El debat sobre el finançament balear
és prolífic, dens en algunes ocasions i, a d'altres, presidit per
posicionaments demagògics o de simple utilitat política
conjuntural. Hem vist en aquest treball la manca d'inversions
públiques a les Illes, puix que l'aportació del capital privat ha
estat, amb escreix, força més rellevant com a contribuent al
creixement de l'economia. Això es palesa, sobretot, en el decurs
dels segon i tercer booms turístics i, amb el sistema democràtic ja
instaurat, amb forces polítiques de signes diferents. Les dades
macroeconòmiques insulars poden contribuir a explicar aquest cert
«oblit» per part de l'administració central i, alhora, les
dotacions insuficients de serveis transferits crucials, com ara
l'educació i la sanitat, amb l'excusa "inacceptable" que la
generació de renda a Balears és prou poderosa. No obstant això,
s'ha subratllat a l'ensems com l'enlairament econòmic des dels anys
1980 es troba subjecte a fortes vacil·lacions i serioses
dificultats de caire estructural "caiguda a la rendibilitat i la
productivitat, manca de capital humà", cosa que matisa, i molt,
l'optimisme generalitzat quant al model de creixement. No entraré a
discutir les estimacions, dispars per altra banda, però ben
tendencials, sobre les balances fiscals de les Illes, atenent les
metodologies diferents que es fan servir per a executar dits
paràmetres i la «persecució» que se sol fer d'una dada totèmica que
resumeixi aquest desavenç. El que resta clar, emperò, és que
existeix una manca tangible de capital social públic a Balears,
mesurat amb indicadors precisos i contrastables, i que aquest
dèficit minva la competitivitat econòmica de l'arxipèlag.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.