El pacte de centreesquerra ja és una realitat. Però el que hauria pogut ser motiu d'il·lusió amb vista a una nova etapa democràtica per a l'Arxipèlag, neix carregat de preocupació. La tensió i la inestabilitat dins la negociació que ha duit el PSM (no el Bloc) anuncien, si los coses no canvien miraculosament, moments difícils per al pacte de centreesquerra. A força d'exigir i d'amenaçar, el PSM ha aconseguit gestionar àrees d'importància vital per determinar l'èxit o el fracàs del pròxim Govern. És el cas de Mobilitat i Transports. Amb els doblers enviats per Zapatero, el PSM tindrà la responsabilitat de dur el tren fins a Alcúdia i Artà, a part d'escometre l'electrificació del conjunt de la xarxa i de garantir un servei ràpid, eficaç i ben gestionat. No hi pot haver errors, dubtes ni excuses per fer realitat aquests objectius, i més tenint en compte que el gerent dels SFM serà del PSIB. Tampoc no es pot consentir que, si es produïssin casos flagrants d'enfrontament en la gestió, aquests fossin disfressats de suposades i neuròtiques bregues polítiques. Aquest cap de setmana alguns dirigents del PSM han fet públics als mitjans de comunicació entrebancs en les negociacions. Han sembrat mal humor i disgust on hi havia optimisme. Aquestes pràctiques duen el desencís al ciutadà. Hi ha preocupació pel PSM: és la baula estructuralment més dèbil del pacte i, a més, tenallada, de moment, per prejudicis, fòbies i complexos que vénen de lluny.