Soldats espanyols morts al Líban

La mort de sis soldats espanyols adscrits a les Forces Interines de l'ONU al Líban fa que molts de ciutadans es plantegin el sentit de la presència espanyola a zones de conflicte. I, no obstant això, és una de les manifestacions més indicatives de la modernització de l'Estat en la seva implicació en l'ordre internacional. El destacament espanyol es va enviar al Líban previ acord al Parlament "el PP hi va votar a favor", fet que marca una diferència radical amb l'enviament de tropes a l'Iraq, decidit sense ser sotmès a la consideració dels representants del poble. Allò que els governs espanyols han de fer és participar en la mesura de les possibilitats en missions de pau, sempre que s'hi donin totes les garanties legals, i no, al contrari, alinear-se amb els exèrcits de països que emprenen guerres il·legals. D'altra banda, no es pot escatimar al ciutadà la informació sobre les causes i les circumstàncies en què es desenvolupen les tasques militars, sempre, però sobretot en territori estranger, per evitar situacions com les que ocorregueren arran de l'accident del Yak-42 al NE de Turquia, on moriren 62 militars espanyols en el context de la guerra a l'Afganistan; amb la manipulació salvatge de les circumstàncies de la identificació i repatriació dels cadàvers. Possiblement per manca d'assumpció i d'autocrítica d'aquells fets, i en relació a la retirada dels militars espanyols enviats pel govern d'Aznar a l'Iraq i posteriorment retornades pel govern de Rodríguez Zapatero, el PP ha jugat reiteradament la carta de la confusió també en el tema de la participació de militars espanyols en terra estrangera. Així, des d'aquest partit es varen insinuar analogies de la intervenció al Líban amb la presència a l'Iraq. Ara, el PP demana al Govern espanyol que prengui les mesures màximes per protegir la vida dels soldats espanyols en el Líban, en una fórmula que deixa lloc a l'equívoc insidiós.