Si la internacional neo-con pretenia que José María Aznar sembràs la insídia en el món llatinoamericà ja ha començat a recollir els fruits de la croada. Ara per ara ens quedarà el dubte de si la islamofòbia d'Aznar és compartida pels que el paguen i el manen; o si és una concessió que pot caducar en qualsevol moment, quan els de més amunt rebin algun avís dels saudites, p.e., sobre una mosca vironera que enrevolta els collons dels camells sultanescos. En tot cas, la FAES treballa a escarada per obtenir com abans millor un discurs adaptat a les necessitats de la internacional neo-con, compatible amb les manies del palanganer de les Açores. Ara ha presentat a Mèxic l' informe «Amèrica llatina, una agenda de llibertat», i no podem simular que aquest títol/amenaça ens deixi del tot indiferents. Que Aznar traci una agenda per a la llibertat a Llatinoamèrica hauria de fer saltar les alarmes del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Sabem com pensa que es pot implantar la llibertat i la democràcia a un país, per exemple l'Iraq. Sabem quines relacions privilegiades tenia -i ben segur que ha incrementat- amb els inspiradors del fracassat cop d'Estat contra Hugo Chávez. La guerra il·legal, criminal, destructiva; i el cop d'estat, com a estratègies habituals d'imposició de la llibertat i la democràcia, tot salpebrat amb una dosi robusta d'islamofòbia: vet aquí el mètode Aznar. Per això s'asseu a consells d'administració de grups d'empreses que poden créixer més amb uns règims i uns governs que no amb uns altres. L'informe podria ser extret -invertint-ne el sentit- de la solapa d'alguna de les darreres novel·les de John Le Carré -aquest gran demiurg de l'època postsoviètica. Sinopsi: les esquerres del segle XXI s'organitzen enfront de la globalització, contra la qual concentren ires i frustracions. Tots els antisistema teixeixen aliances. I, en conseqüència, a qui pot estranyar que Hugo Chávez pretengui aliar-se amb el radicalisme islàmic? El que caracteritza l'actual moment en l'evolució del palanganer de les Açores és un sentiment d'impunitat d'alta elite i aquest punt de visionari que se li dispara cada vegada que emet diagnòstics sobre la situació del planeta -Espanya entesa com una pota del trípode en què se sosté la part del planeta que mereix el poder i la glòria. S'ha erigit en hereu i reencarnació de les glòries imperials de l'Espanya eterna, rumb a la seva unitat de destí en l'universal: i sens dubte hi ha en tota aquesta transformació un component megalòman un tant risible. No obstant, s'ha de tenir present que molts d'ideòlegs dels grans moviments de dreta radical eren personatges objectivament irrisoris, però dels quals ningú no s'atrevia a dir que anaven nus. (En qualsevol cas: no ens convé, als habitants de l'Estat espanyol, que Aznar faci les seves bravates: ja sabem tots quin preu n'hem pagat).