La major part de les sales d'exhibició cinematogràfica de l'Estat tancaren les seves portes dilluns passat en protesta pel projecte de Llei que els obligarà a projectar una pel·lícula europea per quatre de produïdes en altres indrets. És a dir, els exhibidors hauran de programar un film que té totes les traces de ser un fracàs de taquilla a canvi de quatre de nord-americans, que són els que generaren expectació i ingressos. Els empresaris estan descontents perquè el Ministeri de Cultura tramita la norma sense haver-los escoltat. Consideren també que aquesta mesura proteccionista per a la indústria espanyola i continental és injusta, perquè allò que vol el gran públic són films d'èxit. En conseqüència, els empresaris alerten que la Llei els pot causar perjudicis econòmics importants i, tanmateix, ni s'aconseguirà fer més rendible el cinema europeu, ni difícilment es millorarà la qualitat en funció dels gusts actuals. Tenen raó els exhibidors quan reclamen beneficis fiscals que els compensin per l'obligació de projectar pel·lícules que no són taquilleres. El Govern socialista és lliure de subvencionar la deficitària indústria del cinema, però no a costa d'imposar els seus resultats a les empreses privades que, al contrari de les televisions, no són concessionàries d'un espai radioelèctric del qual és titular l'Estat espanyol. El cinema és art i és cultura. Moltes de vegades reescriu la història, crea mites, inventa icones, defineix l'actualitat i imposa pautes de conducta. No es conceb un país desenvolupat que no es retrati i es miri a si mateix a través de les pantalles. És necessari defensar la seva indústria, però no a costa dels exhibidors. Així just s'aconseguirà la impopularitat i el descrèdit del cinema espanyol.