Amnistia Internacional és una oenegé que omple un buit oceànic en el món actual, un món en el qual hi ha milions de persones que no gaudeixen de drets ni de garanties jurídiques. Per exemple, AI ha fet molt més que el Vaticà perquè el món es posi al dia respecte d'un manament de la Llei de Déu, no mataràs. No hem vist el Vaticà emprant tot el seu poder i tota la seva influència per contribuir a l'abolició de la pena de mort. AI ens manté al dia respecte dels problemes que hi ha en el món perquè s'avanci en la línia d'aquest manament, al qual el Vaticà no és gaire sensible. Podria ser prova d'aquesta manca de sensibilitat el fet que no ha donat mai suport a AI en les seves accions i en les seves campanyes en favor de la dignitat de la vida i en favor de la mateixa vida. Recentment, AI, en una campanya contra la violència de què són víctimes les dones, reclama dels Estats l'accés als serveis legals i segurs per a l'avortament de les dones embarassades per mor de la violència sexual o l'incest, o en el cas que aquest embaràs comporti «riscs per a la salut». El Vaticà ha reaccionat demanant als catòlics que no ajudin financerament a aquesta oenegé «avortista». És curiosa la tendència creixent de la jerarquia catòlica a alinear-se, ni que sigui indirectament, en contra de tantes associacions i persones que lluiten per l'expansió dels drets i les llibertats. I és rellevant la propensió a eludir l'enfrontament amb la internacional neo-con, fins i tot en casos en què governs d'aquesta inspiració fan o mantenen lleis que la jerarquia catòlica havia utilitzat per dimonitzar governs progressistes. Un dels casos que tenim més a mà: la Conferència episcopal espanyola no va pensar a reclamar públicament al segon govern de José María Aznar cap iniciativa per derogar la dita llei de la interrupció voluntària de l'embaràs -i molt menys la del divorci. José María Aznar, en la segona legislatura, gaudia d'una majoria absoluta i de recursos suficients per restaurar la penalització de les pràctiques avortistes. Per què la Conferència episcopal espanyola no va motar, per què no sentírem les abrandades arengues d'un bisbe Cañizares, d'un Rouco Varela exigint el «respecte a la vida», són preguntes que ens hem de fer cada vegada que des de les altures eclesiàtiques catòliques s'anatemitza o es dispara doctrina contra persones o organitzacions que pretenen, com ara AI, que les dones embarassades per la violència sexual tenguin els mateixos drets que tenien a l'Espanya de José María Aznar -aquella Espanya en la qual se sentien tan a l'ample tota casta d'inquisidors intermitents, dotats d'una memòria tan finament selectiva i d'una moral tan sectària. Res, mirem-ho d'un altre angle: cada dia hi ha més cristians que viuen la fe de manera autònoma.