Durant dècades, per no dir segles, el contraban va ésser una
important activitat econòmica a les Illes Balears. La progressiva
consolidació de l'Estat espanyol i, en especial, la creació i
desplegament del cos de carrabiners a partir de 1829, va fer que
les topades entre contrabandistes i carrabiners fossin cada vegada
més freqüents. Sovint, i en especial en l'imaginari popular, s'ha
desenvolupat la imatge del gran contrabandista, que disposava d'una
xarxa d'embarcacions, llocs de desembarcament i múltiples
complicitats de manera que aconseguia uns enormes beneficis
econòmics. Tanmateix, també hi havia moltes persones que
s'incorporaven al món del contraban a causa de la seva precarietat
econòmica i no eren molt lluny de fer-se rics. Encara pitjor, en
ésser una activitat il·legal, per molt de suport social que
tengués, les derives mafioses del contraban i els enfrontaments amb
els carrabiners es cobraven un alt preu en vides humanes.
Són ben coneguts els casos de Rafel Garau, fill de Josep Garau,
soci de Joan March, assassinat a València el setembre del 1916; de
Jacint Ginestra, un contrabandista fornalutxer que els carrabiners
feren «desaparèixer» el març del 1923; dels contrabandistes
mallorquins, Jaume Ramis i Bernat Sureda, morts a l'Alger el
setembre del 1933, i dels germans Isern Vidal, que perderen la vida
a mans dels carrabiners, també el 1933.
Així mateix, en el cas concret de Santanyí, l'historiador
Cristòfol Miquel Sbert ha donat a conèixer l'assassinat de Joana
Aina Tomàs Escales, una dona que, presumptament, havia delatat els
contrabandistes. Va morir el març del 1910 a causa de dos trets de
pistola quan cercava caragols en el camí de sa Bassa Nova en
companyia de la seva filla. Un poc abans, el desembre del 1908,
havia mort en una topada amb els carrabiners Jaume Bonet Bauzà, de
ses Salines, que anava guiant un carro amb 12 «bultos de
tabaco».
D'altra banda, ara fa cent anys, el 1907, fou especialment dur
per al món del contraban a Mallorca. La competència entre diferents
xarxes de contraban va fer que proliferassin les delacions. En poc
temps, dos homes moriren en enfrontaments, o simples topades, amb
els carrabiners. El primer, era un jove llucmajorer, Joan Amengual
Salas, de 33 anys, considerat «honrado y de conducta intachable»
per la premsa de l'època. Havia lluitat a Cuba i es dedicava a
l'agricultura. Probablement, es feia un sobresou col·laborant com a
simple transport en alguna de les nombroses xarxes de contraban que
aleshores funcionaven a Mallorca a ple rendiment. De nit, un dia
del mes de desembre, Joan Amengual traginava un «bulto» de tabac
des de la costa cap a l'interior prop de la possessió de Son
Sunyer. Un amic el va avisar de la presència de carrabiners a la
zona. Massa tard. El jove llucmajorer va deixar el tabac i va
arrencar a córrer, però un agent li va disparar amb el seu fusell
Remington i el ferí de mort. Aleshores, sembla que digué «m'han
mort» i expirà. Alguns dies després, va tocar el torn a Joan Lladó.
Sembla que col·laborava en un desembarcament de tabac devers la
Punta de n'Amer quan li dispararen des d'una barca de la
Tabacalera. Ferit en una cama, aquest jove es va dessagnar fins que
va morir després d'espantosos patiments. Alguns periòdics afirmaren
que els carrabiners el deixaren morir ja que impediren que fos
auxiliat.
Aquestes morts provocaren un cert malestar. El diputat a Corts
pel Partit Liberal, Alexandre Rosselló, s'expressà en els següents
termes: «En menos de quince días los dependientes de la Tabacalera
han matado a dos personas en Mallorca. Considero esto de una
gravedad extraordinaria, lo creo injustificado y me parece
punible». I hauria pogut afegir que els morts eren simples peons,
mentre que els caps continuaven enriquint-se sense gaires
problemes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.