A aquelles persones que veuen i senten el transcórrer del dia a dia com una successió monòtona i feixuga d'hores i més hores inacabables, de nits que donen pas a jorns sense més al·licients ni estímuls que deixar passar el temps per acomplir els rituals de la quotidianitat, potser el títol del nou llibre de Jaume Bosquet (Salt, 1956) els suggerirà quelcom semblant a l'avorriment i la insipidesa de l'existència. La mateixa història (El Gall Editor, 2006), però, posa l'èmfasi en les coses de cada dia fins a arribar a fer-ne, de tot el que conforma el modus vivendi de l'autor d'aquests poemes, una ofrena per a gaudi de si mateix i dels possibles lectors. Gairebé al principi del llibre Jaume Bosquet, amb un vers força aclaridor del poema titulat Prec " «Que els poemes caminin al costat de la vida»", ens fa saber quin és l'objectiu dels seus versos: la reflexió entorn al món i la bolla, la celebració de la vida. Els dos versos d'Homenatge a Zino Davidoff també resulten força explícits: «La millor vida que puc viure / és la que estic vivint ara mateix». I per això mateix l'autor ens conta episodis de la seva feina com a professor, o una topada casual amb un exalumne, o compara la mort d'un gripau amb la finitud de l'home, l'única certesa que ens depararà el destí abans de «l'oblit que serem» algun dia, o crea els decasíl·labs sorgits "el poema més llarg del llibre i un dels que copsa de manera més intensa i profunda el batec vital" després de la lectura de Del clam de Jasó de Vicent Alonso. I així fins a una successió de temes i tons que ens encomanen la serenor d'aquell que contempla el pas incessant del temps des d'una talaia privilegiada. A vegades, la necessitat d'escriure engendra quimeres. En ocasions, però, el furgar obsessiu dins els versos provoca una mena d'expiació, un alliberament que predisposa l'ànima per a la reflexió i la recerca de respostes. La mateixa història, llibre guardonat amb el Premi Pollença de Poesia, va a l'encalç de l'experiència (allò sentit, allò recordat, allò desitjat, allò...) amb el reclam d'una poesia sincera, directa, sense concessions ni floritures cap a la galeria. Un llibre clar, honest, d'una sensibilitat especial.