«Una mujer conectada a un aparato de respiración fallece al no pagar el recibo de la luz». Aquest és el titular terriblement fallit d'un diari local de dia 30 de maig 2007. I dic fallit perquè resulta que la dona aquesta no morí pel disgust que li produïa el no poder pagar el rebut de Mercury Energy, com es pot deduir de la deficient redaccció de l'enunciat de la notícia, no, ho va fer perquè li tallaren l'energia elèctrica que necessitava per a poder respirar. Va succeir a Auckland (Nova Zelanda), nomia Folole Muliaga, tenia 44 anys i quatre fills entre 5 i 18 anys. Un familiar diu que «vinieron a casa y eran conscientes de las circunstancias». Un gerent de la companyia es gasta la humorada de manifestar que «iniciará una investigación». No crec que hi hagi gaire cosa a investigar. Potser prendre les alicates al «tallador» de cables elèctrics. I preocupar-se que no els pegui el sol en una bona temporadeta, als responsables, això sí.
Jugant amb l'Internet (bé, es diu «navegant», d'acord), a principis del passat mes de maig vaig trobar un article ben interessant, que el vaig callar al seu moment, imparcialíssim de mena com som, per no inflar de de més els dallonses d'un personal que, engrescat en la campanya electoral, anava molt sobrat d'adrenalina. Anava d'això: «Universidad Pontificia/ Icade/ Comillas/ Madrid/ Perfiles/ Claves para ganar la campanya electoral de mayo de 2007/ ¿Cómo se hace la publicidad electoral? ¿Cómo se crean las estrategias de campanya? ¿Cómo se hace la publicidad electoral? ¿Cómo se preparan los debates de televisión?/ Curso de verano de dirección de campañas electorales»... Amb una paraula, saben llatí, aquest estol, clar, si no en saben ells, tractant-se de l'Opus Dei, qui n'ha de saber, que no és ver? Impressionant el que arriben a inventar-se el personal especialitzat, comptant amb la inspiració de l'Esperit Sant. «La comunicación en campaña electoral/ Se explicó las pautas que un político debe seguir para convencer al electorado â"hemos pasado del homo sapiens al homo videns, lo que significa que la imagen prima sobre la palabra, al igual que lo emocional sobre lo racionalâ"... La política interesa muy poco. Un 60% de los jóvenes pasa de ella debido a la gran oferta de ocio y entretenimiento que compite en su contra. Por ello los políticos deben simplificar sus mensajes y ser entretenidos.../La política se adapta a la televisión, y los políticos deben pensar en titulares y en frases de gancho: â"Se pasa de la lucha de clases a la lucha de frases?â"». Txa-txannnn...! Que us agrada el bescuit? Bé idò, aquest curset s'impartí l'estiu del 2006 amb l'assistència de sols 25 selectes estudiosos coordinadors i membres dels equips de campanya electoral d'un partit molt concret, de tota la geografia de l'Estat espanyol, i que havien de treballar fi en data breu. No especifica qui eren. Ens quedarem amb aquests endarrer, tualmon!
Que si jo pegués un tro enlaire, tot serien plomes. Que quedi així com està. Acabar per anit amb una glosa castellana que vaig sentir a una senyora de més o manco la meva edat, que un horabaixa la deia a na Consue, la madona de la cafeteria «Vora» del Coll d'en Rabassa. Així talment: «Quien passa por el romero/ y no coge de él,/ o no ha tenido amores,/ o no piensa tener». No ve a conte de res, però, veritat que queda bé per acabar per avui amb un terronet de sucre dins la boca...? Venga, ho passin bé.
