«Una mujer conectada a un aparato de respiración fallece al no
pagar el recibo de la luz». Aquest és el titular terriblement
fallit d'un diari local de dia 30 de maig 2007. I dic fallit perquè
resulta que la dona aquesta no morí pel disgust que li produïa el
no poder pagar el rebut de Mercury Energy, com es pot deduir de la
deficient redaccció de l'enunciat de la notícia, no, ho va fer
perquè li tallaren l'energia elèctrica que necessitava per a poder
respirar. Va succeir a Auckland (Nova Zelanda), nomia Folole
Muliaga, tenia 44 anys i quatre fills entre 5 i 18 anys. Un
familiar diu que «vinieron a casa y eran conscientes de las
circunstancias». Un gerent de la companyia es gasta la humorada de
manifestar que «iniciará una investigación». No crec que hi hagi
gaire cosa a investigar. Potser prendre les alicates al «tallador»
de cables elèctrics. I preocupar-se que no els pegui el sol en una
bona temporadeta, als responsables, això sí.
Jugant amb l'Internet (bé, es diu «navegant», d'acord), a
principis del passat mes de maig vaig trobar un article ben
interessant, que el vaig callar al seu moment, imparcialíssim de
mena com som, per no inflar de de més els dallonses d'un personal
que, engrescat en la campanya electoral, anava molt sobrat
d'adrenalina. Anava d'això: «Universidad Pontificia/ Icade/
Comillas/ Madrid/ Perfiles/ Claves para ganar la campanya electoral
de mayo de 2007/ ¿Cómo se hace la publicidad electoral? ¿Cómo se
crean las estrategias de campanya? ¿Cómo se hace la publicidad
electoral? ¿Cómo se preparan los debates de televisión?/ Curso de
verano de dirección de campañas electorales»... Amb una paraula,
saben llatí, aquest estol, clar, si no en saben ells, tractant-se
de l'Opus Dei, qui n'ha de saber, que no és ver? Impressionant el
que arriben a inventar-se el personal especialitzat, comptant amb
la inspiració de l'Esperit Sant. «La comunicación en campaña
electoral/ Se explicó las pautas que un político debe seguir para
convencer al electorado â"hemos pasado del homo sapiens al homo
videns, lo que significa que la imagen prima sobre la palabra, al
igual que lo emocional sobre lo racionalâ"... La política interesa
muy poco. Un 60% de los jóvenes pasa de ella debido a la gran
oferta de ocio y entretenimiento que compite en su contra. Por ello
los políticos deben simplificar sus mensajes y ser
entretenidos.../La política se adapta a la televisión, y los
políticos deben pensar en titulares y en frases de gancho: â"Se
pasa de la lucha de clases a la lucha de frases?â"».
Txa-txannnn...! Que us agrada el bescuit? Bé idò, aquest curset
s'impartí l'estiu del 2006 amb l'assistència de sols 25 selectes
estudiosos coordinadors i membres dels equips de campanya electoral
d'un partit molt concret, de tota la geografia de l'Estat espanyol,
i que havien de treballar fi en data breu. No especifica qui eren.
Ens quedarem amb aquests endarrer, tualmon!
Que si jo pegués un tro enlaire, tot serien plomes. Que quedi
així com està. Acabar per anit amb una glosa castellana que vaig
sentir a una senyora de més o manco la meva edat, que un horabaixa
la deia a na Consue, la madona de la cafeteria «Vora» del Coll d'en
Rabassa. Així talment: «Quien passa por el romero/ y no coge de
él,/ o no ha tenido amores,/ o no piensa tener». No ve a conte de
res, però, veritat que queda bé per acabar per avui amb un terronet
de sucre dins la boca...? Venga, ho passin bé.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.