El bon i admirat amic Gabriel Janer és, com saben el director de l'Institut d'Estudi Baleàrics i, en conseqüència responsable d'una revista titulada «Lletres», que està dedicada a estimular la lectura. En alguna fira cultural, crec que a Frankfurt, en Gabriel va ullar un dibuix que pel que tenia de surrealista, transgressor i provocador li va agradar d'allò més. El va dur a Mallorca i va decidir que fos motiu de la portada de la revista que abans he esmentat. El dibuix representa un home que està dotat amb dos pius. Dos pius d'un mida, sigui dit en honor a la veritat, més que considerable. Dos pius erectes, turgents i reptadors. A la dita portada hi ha també un grapat de llibres i una inscripció que diu «Dos millor que un». volent significar, naturalment, que així com és millor tenir dos pius "o rebre: no sé per a quin gènere està escrita la llegenda" que no un, és millor, molt millor, llegir dos llibres que no un. Vaig veure la portada per primera vegada a la Fira del llibre i no vos engany si vos dic que quasi tot d'una em va venir a la memòria el meu amic el pintor Tomàs Horrach. No, no vos malpenseu, no és que en Tomàs tengui dos pius ni cosa que se li sembli: en té solament un, encara que, això sí, era en el seu temps molt batallador. Si em vaig recordar d'en Tomàs fou perquè deu fer devers quaranta anys "Déu meu!" en Tomàs ens deia, als seus amics, que ho havia meditat bé i que havia arribat a la conclusió que l'home estava mal fet: que en lloc de tenir una perdiu i deu dits hauria de tenir, per anar bé, deu perdius i un sol dit. Hi ha hagut una sèrie de reaccions públiques davant la provocació de Janer. Reaccions que procedien, per una banda, dels escriptors de ideologia «catòlicoliberal», més promptes a escandalitzar-se que una monja de Santa Magdalena i, per l'altra, de comentaristes esquerranosos i esquerranoses de idees encara puritanes. Tots ells han mostrat el llautó de la seva, en la modesta opinió, incongruència ideològica. Crec, per altra banda, que la seva mirada ha quedat malauradament detinguda en la portada de la revista i han passat de llis sobre un text magnífic titulat «Què més voleu?» on el fins avui (15 de Juny) director de l'Institut d'Estudis Baleàrics fa un balanç, ben aclaridor, de la seva tasca. Tornem, però, a la portada. M'importa dir que no vull caure en el mateix pecat dels articulistes de dreta i d'esquerra i per a això abandonaré el terreny de la moral i l'estètica i em limitaré a glossar les dues perdius de la portada, motiu de l'escàndol. El meu propòsit és fer el comentari des del punt de vista de la medicina o, en tot cas, de la biologia evolucionista. Tenia raó, en Tomàs, quan ens deia, fa molt d'anys, que ens aniria millor tenir deu pius i un sol dit? Resultaria realment una millora si l'espècie humana en tengués dos, de pardals, com a la portada de «Lletres»? No, en absolut. I dic això perquè he llevat la pols als meus llibres d'urologia i he trobat que entre les malformacions de les vies urinàries masculines es descriu la diplofàl·lia: literalment dos fal·lus, o dues perdius. Tanmateix el llibre no descriu cap avantatge i sí molts inconvenients que comporta l'esmentada malformació. A aquests inconvenients com les infeccions, les litiasis, etc., jo n'hi afegiria un que no diu el llibre i que a mi m'afectaria greument si tengués diplofàl·lia: que, patològicament dubitatiu com som, no sabria mai amb quin dels dos fer-ho i davant del dubte probablement m'abstendria. El desideràtum d'en Tomàs pot ser contemplat encara des d'un altre punt de vista: el de l'evolució. La teoria darwinista, la més important de les teories científiques "i no científiques" que mai s'han formulat i, diu que som com som i no d'altra manera perquè qualsevol mutació que hem sofert un individu de la nostra espècie ha estat una mutació "una modificació del nostre cos" fracassada: sense transcendència. Diu, també, que amb deu dits i un sol piu som gairebé perfectes. Perfectes per aquest medi ambient i cultural en el que vivim, s'entén. Les anormalitats anatòmiques o fisiològiques, sigui per massa o per massa poc, són sempre, però sempre, un handicap per a poder viure i/o per a poder reproduir-se. Després del que he dit estic quasi segur que el dibuix que en Gabriel va posar a la portada de «Llibres» no serà cap incitació a la cirurgia estètica o ortopèdica, sinó a la lectura: a llegir llibres i, a ser possible, en català. Si no l'heu llegit, un d'aquests llibres podria ser "L'origen de les espècies". Ara ja no és pecat.