El debat sobre els pactes postelectorals s'ha escampat per totes bandes. Aquests dies es parla de política a les oficines, a les escoles i en tots els àmbits laborals i professionals. Poques vegades s' havia donat tanta trascendència social a un acord polític. Poques vegades la gent havia estat tan conscient que està en joc el seu futur en una negociació.

Els trenta anys  

Quan s'acompleixen els trenta anys de les primeres eleccions eleccions democràtiques després de la guerra civil, els nacionalistes de centre recorden molt la figura del desaparegut Josep Melià i l'impuls que donà aleshores al partit Unió Autonomista. Aquest partit obtingué uns resultats pobríssims als comicis, però fou la primera passa cap al que molt més tard seria Unió Mallorquina. La lucidesa de Melià aquell 1977, quan la gent no tenia gens clar el concepte d'autonomia, adquireix ara una gran dimensió històrica.

Porto Cristo Superestar  

Per tot Manacor es parla del pacte assolit pel PP mananacorí amb els Independents de Porto Cristo, que durà com a conseqüència que la gent del port controli l'urbanisme de tot el terme. Ja es comenta per Manacor en to de broma que «Porto Cristo Superestar» es pot convertir en «l'autèntica capital», més tenint en compte que l'urbanisme manacorí s'ha disparat de manera notable en els darrers temps, sobretot arran de la construcció de l'hospital de Manacor i de l'aparició de noves zones urbanitzables al seu voltant com també a la zona de Son Talent. «El PP ha cedit massa per poder governar».