Com a lector i com a admirador de l'obra del gran Baltasar Porcel me veig empès a parlar de l'andritxol atesos els homenatges que les darreres setmanes se li estan retent. Entre ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En Baltasar Porcel és, amb tota seguretat -i diria que juntament amb na Carme Riera- un dels escriptors més importants de les Balears dels darrers quaranta anys. Algunes de les seves novel·les són autèntiques obres mestres que a un país normal serien objecte de culte i d'admiració col·lectiva. No som cap expert sobre la seva producció literària, ni tan sols puc dir que hagi consumit els seus llibres més reconeguts, de totes formes com a aficionat sí que puc fer constar obres com a Cavalls cap a la fosca, L'Emperador o l'ull del vent, o Olympia de mitjanit, com a escrits memorables i mostres més que suficients de les enormes capacitats prosístiques del nostre protagonista. De vegades el judici sobre Baltasar Porcel ha oblidat el seu vessant més rellevant, el literari, i s'ha centrat sobre qüestions que en llenguatge d'avui podríem anomenar com a col·laterals. Perquè el cert és que en Porcel no s'ha limitat a formular i produir una obra literària de gran consistència i qualitat sinó que també ha estat un agent actiu en la vida cultural del país. Record amb simpatia les seves intervencions a la tertúlia del matí de Catalunya Ràdio. Alguns els hi criticava, a aquestes intervencions, perquè certament de vegades exercia un paper excèntric. El que succeix és que molt sovint els mallorquins al Principat ocupam voluntàriament o involutàriament un cert lloc d'exotisme que no sabria ben bé definir. Probablement dins la serietat catalana el caràcter mallorquí és peculiar perquè no ens prenem la vida d'una forma tan transcendent, i això s'acaba notant. Bé, un dia es va produir una anècdota d'aquelles que rememores amb la rialla als llavis. L'anècdota, si no record malament, consistia que una personalitat italiana va utilitzar el terme colloni per qualificar un rival, aleshores, es va generar un debat sobre com s'havia de traduir aquest adjectiu; en Baltasar davant el dubte va sentenciar que la paraula existia en català i que la seva utilització, colló o coió, era ben viva a les Balears, i va posar una sèrie d'exemples hiperbòlics de frases en què el seu ús seria adequat. Sigui com sigui, més enllà d'aquestes boutades més o manco divertides, el que és indubtable és que en Baltasar Porcel és un homenot de les nostres lletres, que la literatura contemporània dels Països Catalans té un deute impagable amb ell i que mereix tots els reconeixements que se li han fet i que se li faran. Mompare sempre em deia que una de les maneres més enriquidores d'aproximar-se a una determinada societat i a un determinat moment històric és a través de les novel·les que ímplicitament ens reflectixen el bategar d'aquella col·lectivitat, dins les obres d'en Porcel hi ha molt de l'evolució de Mallorca, d'aquest canvi frenètic que ens ha conduït del món pagès i de l'illa antropològica al país modern, pròsper i divers que tenim avui en dia. La recreació d'aquest caminar, d'aquest procés de canvi troba en les pàgines escrites per en Porcel un reflex d'una riquesa i un cromatisme imprescindible. El que resulta més sorprenent és que aquests merescuts homenatges se concentrin tant a Barcelona, seria ben pertinent que també a Mallorca se li organitzàs algun tipus d'acte que s'afegís a aquest boom de reconeixement. Probablement això ja estigui en marxa i aquesta proposta ja hagi estat assumida per les institucions corresponents, en tot cas, voldria modestament expressar amb contundència el meu agraïment per les estones i les ensenyances que he pogut gaudir i adquirir gràcies a la ingent feina d'en Baltasar Porcel.