El cada cop més fermat pacte de centreesquerra per governar Balears, Mallorca i, com a darrer acord, també Palma, vol ser un anticip del que serà el desenvolupament de l'acció política els pròxims quatre anys: serietat, responsabilitat i rebuig dels espectacles partidistes o dels egoismes que tant de mal feren a la primera experiència del Pacte de Progrés. Les negociacions són un exemple de maduresa, de demostració que es negocien projectes i no cadires, que es posa l'interès de la col·lectivitat per sobre de qualsevol altra consideració. N'han après moltíssim. Per això el PP va tan descol·locat. Les superofertes cridaneres i desesperades no encaixen dins aquesta manera tan madura de fer les coses. Només així es comprèn que en unes dates tan importants el president en funcions, Jaume Matas, hagi partit cap a París a veure jugar Rafel Nadal. Si ha partit és perquè prèviament no ha vist ni passar epassing shot que li han encolomat Munar i Antich i ha entès que res té a fer en aquesta hora històrica que no sigui contemplar com es forma un govern de progrés mentre ell no té un altre remei que exercir d'oposició. També el conjunt del PP està bocabadat, sense capacitat de reacció. On és aquella Rosa Estaràs ultracombativa de la campanya electoral? On és aquella Catalina Cirer que s'autoadjudicava la majoria absoluta i deia que el PP obtindria a Palma els millors resultats de la seva història? Ara tothom dins les files conservadores està callat, capbaix, esmaperdut. El pacte de centreesquerra no neix i es desenvolupa a partir d'una negociació difícil: surt totsol, de forma natural, fruit de la convicció que no hi ha un altre camí. És com una fruita que madura de forma natural a l'arbre a l'espera de ser recollida en el moment oportú.