Ningú no hi para massa atenció però té importància. El congrés d'UM s'ha de celebrar a finals d'any. Serà ordinari formalment i, tanmateix, extraordinari en el seu fons. Perquè tant si Maria Antònia Munar se presenta a la reelecció com a presidenta com si no -i són moltes les veus que diuen que no, a banda dels rumors que asseguren que està malalta i que han estat desmentits pel seu entorn- serà el primer congrés de la successió. La lluita per succeir Munar fa temps que ha començat en el si d'UM. És ver, emperò, que d'una manera sorda. No obstant això, a partir de les eleccions tothom sap que la carrera és oberta i, per tant, el congrés esdevendrà clau. Bé perquè s'hi triï el nou president o bé perquè -si Munar se veu obligada a continuar- s'hi vegi quins equilibris interns existeixen i en conseqüència qui tendrà més opcions de substituir a més llarg termini Munar.
Aquesta -de moment- soterrada lluita és substancial a l'hora de definir com se fa el pacte. En especial a Palma. El sector liderat per Miquel Nadal pressiona perquè el seu líder sigui batlle. És part de la lògica de la negociació a tantes bandes com s'estan fent. Per una banda, entre UM i PSOE. Per altra, entre els grups d'UM. També entre les sensibilitats del PSOE: la disminuïda del sentit comú i la suïcida. I la que encara resta fer entre tot el que resulti que li ofereixen al Bloc i el que aquest decideixi acceptar o no, perquè a pesar que ningú no el vol tenir present alguna cosa haurà de dir, se suposa. Però al capdavall la pressió a favor de Nadal pareix obeir sobretot a la lògica interna amb vista al congrés decisiu d'UM. Perquè els resultats electorals han donat carta de naturalesa al nou grup, fins ara difús, que els mitjans ja anomenen nadalista. Nadal va obtenir 9.507 vots a les urnes, mentre que la candidatura al Parlament d'UM a Palma -encapçalada per Munar, igual que la del Consell- en va recollir 8.609 -nou-cents manco- i la del Consell 10.158 -sis-cents cinquanta més-, i a tot Mallorca el partit en va fer 28.006 a la Cambra i 33.066 a la institució insular. Els números se poden llegir de moltes maneres, però és de suposar que els seguidors de Nadal els entenguin com una bossa de confiança directe de les bases del partit al seu líder. No debades Nadal té el 31,3% dels vots dels recollits per UM a tot Mallorca -els seus sobre la mitjana del Consell i Parlament-, mentre que, per comparar, fa quatre anys el pes de Palma sobre el conjunt era d'un 20%. Aquest increment de pes és el que segurament deuen voler fer valer els seguidors de Nadal en el pròxim congrés. I per assolir l'objectiu se l'ha de visualitzar durant els pactes. Com així està passant. En el fons no és que estiguin en dubte els pactes que se faran -o si més no així ho pareix des de fora- sinó la lluita soterrada per prendre posicions de poder en el si d'UM. Fins ara aquells que se movien amb la intenció de renovar» el partit per convertir-lo en una oferta més oberta -adreçada als ex del PSM, bàsicament- que pogués ser quelcom semblant a CiU eren els antigament anomenats crítics (i val a dir de passada que se comença a forjar com a idea una coalició nacionalista per a les eleccions generals). Els quals no comptaven gaire amb l'aportació que pogués fer Nadal. Ara, tanmateix, els resultats obtenguts pel palmesà l'han convertit en un element a tenir en compte. Segurament és aquesta la disputa sorda que s'està vivint a UM. I no tant quin pacte s'ha de fer. Perquè les opcions d'aliança són nítides: si és amb el PP -que pocs símptomes hi ha al respecte- el futur és negre, no en tendrà d'altre que continuar esvaint-se còmodament; si és amb l'esquerra -tot hi apunta, cap aquí- pot tenir una opció de futur fent un canvi radical d'estratègia. Pareix lògic pensar que sigui aquesta segona via la que triï UM. I justament per la importància del canvi és fonamental qui liderarà el futur postmunarià, tant si és immediat com si és a mitjan termini. Això és el que fa l'aspecte, des de fora, d'estar decidint-se en el si d'UM.